Misc 04/07/2013

"Sóc un accident feliç"

i
Bibiana Ballbè
3 min

Al primer hola, desconcerta; al minut u, s'intueix un món. Al minut cinc, es confirma. Té un punt de geni despistat. Cap alçat, mirada en contrapicat, ulls mig aclucats, parlar pausat; moviments lents, mons fantàstics, estar flotant. Com suspès en el buit. Examina, busca, investiga. Les idees a lloc, les respostes al punt, l'humor fi: Sou el millor restaurant del món; quina part de culpa hi tens tu? Cap, de veritat; jo no volia que passés. Va ser sense voler.

SIC 1. Riu i es desmunta. Hi treu ferro i segueix. Està content, agraït, fascinat. Però s'ho mira amb distància: Com totes les llistes, és injusta, subjectiva i etèria. Fer una valoració d'això és molt frívol: els cuiners estem de moda. ¿Sou les noves estrelles de rock? Sí: ara la gent ja no vol ser Messi, vol ser Ferran Adrià. ¿Ho notes? Sí. Fa uns mesos vaig anar a Mèxic a fer una conferència davant de 2.500 persones; en acabar, es va formar una allau tan gran de gent que em van haver d'escortar cinc persones de seguretat fins al cotxe. Què et cridaven? ¡Papito! ¡Papito! Riu sense riure i seguim: Què vol una groupie de tu? No ho sé, diu, impassible. Fa una pausa i es pregunta: Una taula?

SIC 2. Comparteixen sinceritat, seriositat i rigor: els tres germans són i fan pinya, treballen entre 6 i 7 dies junts a la setmana i així que poden s'escapen i es perden de vista. Aire. Quin rol tens tu en aquest triangle creatiu? Sóc el xalat. Sí? M'atribueixen aquest paper perquè els va bé, és l'excusa perfecta: No, no... si això ha estat cosa del Jordi. I llestos. Ets el més arriscat? Sí: jo estiro, ells arronsen, i així trobem l'equilibri. Quin ha estat el límit? Imagina't un Bloody Mary blanc, al costat un cotó de sucre blanc amb un petit cordill i una salsa de remolatxa i tomàquet concentrat: tot plegat, la composició d'un tàmpax. Ahà? Poses el cotó dins del Bloody Mary blanc; de cop, desapareix, el líquid es tenyeix de vermell i te'l fots. Pausa. Valent: Ha passat la prova? No. S'ha quedat com un experiment entre amics.

SIC 3. Porta humor (i amor) a l'alta cuina: És important desencotillar una cosa tan elitista com l'alta cuina. I fer-ho amb amor. ¿A la teva dona te la vas guanyar cuinant? Sí. Treballàvem junts a la cuina: entre pastís i pastís, l'amor. Què tenen les postres que no tenen la resta de plats? Que arriben en el moment més distès: ja t'has guanyat la gent i a partir d'aquí tot és a més a més. Pots jugar i arriscar. ¿Disfrutes més menjant o veient menjar? Veient menjar: des de darrere les columnes he vist gent plorar d'emoció, brutal. Menjant o creant? Creant, sempre. No hi ha res que ho superi. Ets artista o cuiner? Cuiner, sense cap dubte; Juli Soler deia: ¡El arte es morirte de frío en un congelador! Som cuiners; i, en tot cas, també cambrers.

SIC FINAL. Va ser quan va descobrir els perquès: per què trempa la xocolata, per què qualla la gelatina i per què puja un suflé, que va saber que volia ser cuiner: Em va fascinar i em va donar poder; de cop, sabia coses que els meus germans no sabien, i allà va començar aquesta col·laboració entre els tres. Maneu tots igual? Sí: som un tripartit molt democràtic. Sé en què ets el millor del món; en què ets el pitjor? Fent de cambrer. Sóc un desastre: no gaudeixo del tracte amb la gent perquè quan algú no m'agrada no el vull servir. T'ha passat? Sí. ¿En vas armar alguna? L'armava perquè m'equivocava: un dia vaig portar el carro de les postres a una taula que tot just acabava d'arribar i feia l'aperitiu. Només em va faltar portar els cafès i el compte; i llavors em van frenar: Perdona noi, però és que encara no hem començat. Una premonició en tota regla.

stats