26/08/2011

'TV Party ', un programa de culte

2 min
De festa: 'TV Party ', un programa de culte

Hi ha fum a l'ambient, converses estranyes, música en directe, vestits extravagants, transvestits, periodisme anàrquic i angles de càmera abstractes. Un caos televisiu orquestrat pel carismàtic Glenn O'Brien , que, acompanyat d'amics com David Byrne , de Talking Heads, i Debbie Harry , de Blondie, entre d'altres, parla d'art, moda, punk, rap i política en un format trencador. TV Party és un programa amb la forma d'una cocktail party que pot acabar en una political party en qualsevol moment. Aquest és el lema.

Ara fa trenta anys d'aquesta escena. Era a finals dels 70 quan l'editor de la revista Interview i íntim amic d' Andy Warhol , el respectat periodista Glenn O'Brien, es va proposar portar a la televisió el món que l'envoltava. David Bowie , Iggy Pop , Lou Reed , Basquiat i George Clinton eren contertulians habituals en una cita setmanal que es presentava com una alternativa underground a Saturday Night Live i que el guru dels late nights shows David Letterman va assenyalar com el seu programa preferit: gens professional, però estranyament magnètic.

Tot torna

Cinc anys en antena van convertir TV Party en un programa de culte i O'Brien en una figura imprescindible de Nova York . Després de publicar el seu primer llibre, How to be a man , presentar la pel·lícula TV Party i ultimar detalls per al possible retorn del programa en antena, O'Brien fa una xerrada a la galeria d'art on la revista digital DIS Magazine té les oficines a la ciutat de Nova York. Tot torna, en la moda, l'art i fins i tot la televisió.

Americana de ratlles, camisa blanca, posat impassible: no se li mou ni un sol múscul de la cara. O'Brien és un dandi que pensa abans de parlar, fa pauses llargues i es mou bé en els silencis. Manté constantment l'audiència expectant i quan obre la boca no decep. Al llarg de l'hora i mitja de xerrada recorda sense nostàlgia què va ser TV Party , tira d'humor per escapar de segons quines preguntes i deixa anar sentències contundents: "Sóc bo en el món de la moda perquè no m'agrada"; "La democràcia és una broma i no ha existit mai"; "Nova York s'ha de convertir en el pròxim Hong Kong". I la gent escolta satisfeta.

'Punk-reality TV'

Al final de la xerrada tothom s'aixeca i se saluda. Hi ha artistes, periodistes, amics, coneguts i saludats. Beuen vodka amb llimona i entre glop i glop i encaixada i encaixada segueixen repassant moments mítics d'un programa que podria ser etiquetat de punk-reality , on no es podia fumar Marlboro però eren acceptats els porros i on ningú entrava en antena sense una copa de més. A la galeria Invisible Exports , al costat de Glenn O'Brien hi ha l'artista Marc Rosso , impulsor de la cita i artista multidisciplinar: un català que viu a Nova York i que des de fa un any capitaneja una de les revistes digitals de referència. Si ets un artista emergent en el món de l'art, la moda, la fotografia i apareixes a DIS Magazine , vas pel bon camí. La revista marca el qui és qui de l'art més emergent i tot i que l'organització de la publicació és menys caòtica que TV Party és igualment influent.

stats