De festa: 1 hotel, 25 habitacions, 25 dissenyadors
Puntual a l'hora del check in , arribo a la cita. Són les dotze i el hall de l'Hotel Chic&Basic està transitable: res d'anades i vingudes ni maletes que pugen i baixen. Al terra hi ha una catifa vermella i l'escenari no és l'habitual. Avui aquest tres estrelles del carrer Princesa se sotmet a la desena edició de la iniciativa Changing Room, un referent de la moda alternativa en què 25 dissenyadors ocupen 25 habitacions i mostren i venen les seves col·leccions durant un dia.
Parlo amb el conserge i m'orienta escales amunt. Marbre i esglaons gruixuts que demanen pas segur. A primer cop d'ull, el paisatge que m'envolta és menys jove i menys modern del que m'esperava: molta xancleta i molt cotxet. Sorprèn que l'espai estigui poblat de gent normal: ni molt esnob, ni molt tirada. Ni perfectament estudiada, ni pretesament descuidada. Al llarg del dia, el perfil de la gent que hi circula anirà perdent anys i guanyant afectació: How great to see you! Quant temps! Què taaaal? Oh! My God, you look so cute!
Al primer pis de l'hotel, els passadissos s'han convertit en carrers, les habitacions en boutiques i els halls en clubs de moda. Fa molta calor, la llum és fosca, la música forta i l'ambient fa olor de mojito. La gent s'acumula als balcons -alguns per fumar, altres per respirar- i totes les portes de les habitacions queden obertes. Damunt el llit de la número 23 hi seu Roberto Piqueras. Calçat sobre unes Reebook amb plataforma de 10 cm, ha desfet la maleta per presentar una col·lecció amb un punt festiu que barreja el look poligoner amb un deix rave , mides oversize i prints de Barbie i Ken. Dues portes més enllà Jan iú Més han fet el check in a la 21. Especialistes a vestir l'home minimalista, aposten pels dissenys austers i els colors sensats. La menuda Cati Serra s'ha instal·lat a la discreta número 10 amb una col·lecció a base de punt i pell i colors daurats, corals i verds.
Després d'una foto col·lectiva, surto del llit i em colo a l'habitació número 13, on trobo la idea més bona. Un ballarí i un arquitecte s'han aliat per revitalitzar la pajarita . Bon&Burlington reivindica el llacet de corbata per anar al súper, al banc, a visitar els pares o a comprar el pa. I la idea funciona: tothom se la vol posar. Una porta més enllà, el llit de la 15 és tot fluor. Domingo Ayala presenta una col·lecció de complements llampants basada a descontextualitzar elements i convertir-los en uns altres.
Abans de marxar deixo tots els racons investigats. Al Changing Room hi ha més ambient que negoci: aquí la gent ve a passar el dia. Dins de les habitacions, un grapat de creacions correctes però amb absència de hits i una màxima molt clara: tothom està d'acord que ser jove i creador vol dir viure al límit de la bancarrota. Però que tot i així val la pena. Set hores més tard surto amb les mans buides i les idees clares: 1. L'especialització local no té sortida: ha d'apuntar a escala global. 2. Preu per preu, la gent compra abans una marca de fora que una feta aquí -ningú és profeta a la seva terra-. 3. O ets Inditex o Channel, qualsevol terme mig és feina dura. Check out i fins a la propera edició.
