PalmaLa vaga del 15 de setembre a Mallorca i a Formentera, i les concentracions que s'han produït a les quatre illes, són la plasmació més clara i evident que el conflicte educatiu continua ben viu i que ens trobam a les portes d'un altre curs que es pot considerar, com a mínim, anormal. Un conflicte del qual el president José Ramón Bauzá ha fugit de manera permanent, amb una posició sempre al marge dels escenaris que haurien pogut fer possible una sortida negociada al problema.
Ens trobam, a més, amb un Govern que cada estiu ha canviat la seva estratègia a l'hora de generar un bon nivell de tensió a l'inici del curs escolar; enguany amb la publicació el passat 31 de juliol de la resolució de la directora general d'Ordenació, Innovació i Formació del Professorat que imposa el projecte TIL a tots aquells centres que no l'havien aprovat en els seus claustres. En el límit de l'ús de la tergiversació i la mentida, l'equip de Joana Maria Camps ha estat capaç de canviar el percentatge del 70% de PTIL que no estaven aprovats amb el nombre dels que havien estat aprovats i donats per bons per part d'Inspecció Educativa.
La legislatura amb José Ramón Bauzá al capdavant passarà a la història de les Illes Balears com l'etapa en què s'han produït els intents més forts per desmantellar els serveis públics de la nostra Comunitat, amb una especial intensitat en els àmbits de la sanitat i de l'educació. Si s'hi suma l'acumulació de retallades que el servei públic d'educació ha patit, es pot arribar a l'escandalosa xifra de cent vint milions d'euros al llarg del seu mandat; un altre exemple molt aclaridor de quines són les prioritats del Partit Popular en el Govern i de les seves "autopistes de l'educació".
La jornada d'avui és una mostra més del rebuig de la comunitat educativa en contra de les polítiques del Govern de les Illes Balears: de l'augment indiscriminat de les ràtios, de les retallades de professorat, de la supressió dels programes d'atenció a la diversitat, de la burla de les sentències judicials, del darrer intent d'escorxar el total de membres del cos d'Inspecció Educativa, dels continus atacs a la presència de la llengua catalana en l'horari lectiu de les escoles i els instituts... En una paraula, en contra de la manca de diàleg i de negociació de la Conselleria presidida per Joana Maria Camps i de les mentides i tergiversacions en relació al TIL.
L'STEI es referma en la seva voluntat de continuar amb la lluita unitària de tota la comunitat educativa, amb la suma de forces, sensibilitats, propostes i anhels de totes aquelles entitats que en formen part, sense cap tipus de vacil·lació ni escletxes. Perquè tenim clar que el nostre adversari són les polítiques educatives i lingüístiques que el Govern Bauzá executa des de fa anys, amb l'objectiu de reduir a la mínima expressió la bona qualitat de l'ensenyament de les nostres illes.
És responsabilitat del Govern i de la seva Conselleria d'Educació canviar la dinàmica de confrontació per la de la negociació; si més no, en l'àmbit sociolaboral. A més, en els estats democràtics, els conflictes es resolen, si hi ha una voluntat real de fer-ho, en l'àmbit de la negociació; no hi ha cap altra sortida possible, si no volem que el problema resti enquistat, tal com passa des de fa molt de temps. En tot cas, si aquesta situació de recerca de l'entesa no es dóna, serà la ciutadania qui tindrà la possibilitat de capgirar les polítiques que es duen a terme amb un canvi de Govern.
L'STEI, finalment, fa una crida a la unitat i a la continuïtat de la lluita de tots aquells que defensen un ensenyament de qualitat i en català, perquè aquest és el nostre model.
Gabriel Caldentey, secretari general de l'STEI
