En memòria de Sebastià Serra

Company, amic, estimat Sebastià, no era encara el moment de partir. Ha estat molt inesperat. Gaudies d’una vida feliç, activa, present, compromesa i donaves més del que rebies. Totes les persones que hem tengut la sort d’estar devora tu, de compartir feina, esplai, lluita, amistat... deim el mateix: parlam del teu tarannà obert, sincer, dialogant, afectuós, de mirada càlida i acollidora; sempre t’hem pogut sentir proper i disposat a escoltar-nos. En aquest món sindical i de lluita constant, sempre trobàvem amb tu la calma que necessitàvem per veure la sortida als problemes i poder continuar endavant.

Record que la primera vegada que parlàrem de la teva incorporació al sindicat va ser després d’una de les assemblees que férem a finals dels anys 80 a l’Institut Ramon Llull. Tu encara feies feina a l’escola unitària de Banyalbufar. T’implicares en la vida del poble. Hi feres cursos de català per a adults, hi promogueres activitats culturals... Eres un dels membres actius de l’assemblea i fou poc temps després que entrares a fer feina a l’STEI per millorar les condicions laborals del col·lectiu docent i el sistema educatiu illenc.

Vares ser part de l’equip que a partir de l’any 1988 impulsàrem el creixement del sindicat, primer a tot l’ensenyament públic, privat, concertat i universitari. Deu anys després, vares escampar el nostre model sindical més enllà del món educatiu, a la funció pública, a la sanitat i a altres àmbits, que, amb un acord amb la gent de l’STIB, va desembocar l’any 2004 en la consolidació de la Intersindical. Un model sindical sociopolític, assembleari, participatiu, arrelat al territori, defensor de la llengua a tots els àmbits, impulsor dels moviments socials, dels drets de les dones... que treballa colze a colze amb el col·lectiu de treballadors i treballadores de diferents àmbits. Tu fores un pilar en la construcció de la nostra intersindical.

La teva activitat era intensa no només al sindicat, sinó també al partit on militaves i a la teva associació de veïnats, en què participaves, amb la teva dona i companya de vida, de forma constant, incansable, sempre amb un somriure inesborrable per assolir una societat millor, més justa, lliure i solidària. Conscient de la teva militància política, vares saber mantenir la independència sindical en la presa conjunta de decisions, respectant cada àmbit d’actuació on militaves. Aquesta lluita incansable no era cosa d’aquests darrers anys, sinó que et venia dels teus anys de joventut en què ja vares ser un lluitador antifranquista i defensor de la democràcia i per això -també- hagueres de suportar els efectes de la repressió i feres una vaga de fam de 29 dies en defensa dels drets i les llibertats a les acaballes dels anys 70.

A l’actualitat, tot i haver-te jubilat, eres el secretari de la Intersindical i formaves part, des de fa anys, de l’executiva de l’STEI. També eres membre del secretariat d’STEs i de la Confederació Intersindical. Un nodrit grup de companys de diferents llocs de l’Estat arriba avui per acompanyar la família i els companys de l’STEI. En tots aquests àmbits ets molt valorat per la teva experiència, la teva capacitat d’anàlisi i de propostes estratègiques, la teva capacitat de diàleg i de negociació per arribar a acords. Has sabut mantenir un equilibri perquè mai no hi hagués greus conflictes i perquè les coses es poguessin reconduir, cosa molt ben valorada dins les organitzacions polítiques, socials o sindicals. Has estat redactor dels estatuts del sindicat i de les diferents ponències d’acció sindical que han possibilitat l’acció sindical de la nostra organització any rere any.

Gràcies, Sebastià, per tot el que has fet, per tot el que ens has ensenyat i per tot el mestratge de vida i lluita que ens has deixat. Seràs sempre viu i present entre nosaltres.