FRIDAY I’M IN LOVE

DJ Playero, l’inventor del ‘reggaeton’

El productor porto-riqueny, que va parir el gènere des d’un estudi casolà fa 30 anys, torna a Barcelona per actuar a la festa Malecón del Nitsa Club

El presenten com l’inventor del reggaeton, però ell riu. “Seria més aviat el precursor de l’underground, que era com llavors s’anomenava”, diu des de l’altra banda del telèfon, a Puerto Rico. L’origen d’aquest fenomen musical es remunta a Villa Kennedy, un complex residencial a Santurce (San Juan), on Pedro Gerardo Torruelas va començar a confegir mixtapes. “No era un estudi, era el menjador de l’apartament. Només tenia un tocadiscos, un sampler amb quatre segons de memòria, una gravadora de quatre canals, un micròfon barat... amb tots els sorolls del món. Em segueixo preguntant com és que res del que hi havia a l’ambient, lladrucs de gossos, tot tipus de sorolls, va acabar a la gravació”.

Torruelas toca la percussió des dels 6 anys. De pare músic, s’havia format en la salsa i el jazz i ja treballava en estudis professionals quan va voler experimentar amb la música electrònica del moment. “Res a veure amb el reggaeton ”, diu. La llavor de tot plegat la va posar a Playero 32, cap al 1990, on va començar a afegir-hi dancehall i raggamuffin jamaicans. “Al Playero 34 (1991) hi vaig fer entrar nois de Puerto Rico que tenien inquietud per cantar; un dels primers va ser Daddy Yankee”. Les primeres mixtapes eren més dures, tenien lletres més explícites. El que passa, segons Torruelas, és que “en anglès semblava que no molestava, però en espanyol sí”.

De les mixtapes en feia deu còpies i les repartia. Aquelles cassets es tornaven a copiar una vegada i una altra i la música s’escampava “com un virus”. Un any després de publicar el Playero 37 (a finals del 1991), se li van acostar per distribuir-lo oficialment en CD, i tot i que la gent ja tenia la música en una cinta de 90 minuts, Playero va entregar el màster. “Al cap de dos mesos va néixer el reggaeton que coneixem avui en dia i van començar a sortir més productors fent el que jo feia”, recorda. El fenomen, llavors sí, va agafar embranzida i es va començar a internacionalitzar. Al principi l’escena es trobava a la discoteca The Noise, on joves com Daddy Yankee pujaven a cantar durant les seves sessions. Després va venir el New York Music Club, on Playero era resident, i més endavant va començar a portar la seva música a països com Hondures, el Perú, l’Equador... “La gent es tornava boja”, assegura.

La paraula reggaeton és pronunciada per Daddy Yankee per primera vegada en una d’aquestes mixtapes, “entre la 34 i la 37, no ho recordo exactament”, diu Torruelas. Però, què és el reggaeton? “Ha tingut molts noms -explica-, underground, perreo... Ara s’anomena música urbana, que inclou moltes coses”. Originalment, el reggaeton va sorgir d’una barreja de dancehall, raggamuffin jamaicà, regué panameny -que és en castellà- i hip-hop en anglès. Amb el temps, s’ha anat barrejant amb la salsa, el merengue, la bachata... i n’hi ha de molts tipus: “el romàntic, el de carrer, el comercial, el perreo, que és el que es toca bàsicament a les discoteques...” A més, explica, “del reggaeton n’han sortit moltes branques, com el moombahton i el dembow dominicà, que n’accelera les bases”.

Playero, que avui és una figura de culte, va ser a l’últim Primavera Sound i ara torna al Nitsa, aquest divendres, 6 de setembre, a la festa Malecón. Per a Torruelas, tot el que ha passat durant els últims vint anys és una bogeria. “A Europa la gent es pensa que el reggaeton va començar amb Gasolina, als 2000, i no”, es lamenta. Ara trepitja els Grammy, els MTV, els ASCAP... “Ser als premis més importants de la música és impressionant”, però no oblida la duresa dels inicis: “No teníem cap suport i ens van perseguir perquè deien que fèiem música pornogràfica, hi va haver detencions i fins i tot em buscaven a mi, però van perdre perquè la llibertat d’expressió està recollida a la Constitució”.

Trenta anys més tard, continua produint nous artistes, prepara el Playero 43 i un nou projecte, Los Fathers, amb DJ Negro, “perquè som els pares d’aquest moviment”. No se’n sent l’inventor, però potser una mica sí com Neil Armstrong: “Jo vaig fer els primers passos, però després en van venir d’altres”.