Concòrdia i cinisme de la Unió Europea
De retorn de Mauritània llegeixo amb atenció els discursos de les principals autoritats europees i del rei durant l’entrega del premi Princesa d’Astúries a la concòrdia, atorgat enguany a la Unió Europea.
Quan has vist el que està passant a l’altra banda del mar, a tots els països de la franja del Sahel i a la costa mediterrània, dubtes sobre si els nostres dirigents europeus s’han tornat cecs, són com infants jugant a la política o, simplement, han caigut en el cinisme i la poca vergonya de servir-se de la mentida i de les fantasies morals de l’autocomplaença com el llenguatge oficial del seu pensament retorçat.
Literal del discurs del senyor Juncker, president de la Comissió Europea, a l’acte d’entrega del premi: “Europa ens ofereix una espatlla per poder-nos-hi recolzar. Obre els braços per abraçar-nos a tots, sense excepcions. Ofereix tranquil·litat i serenitat”.
Declaracions de Jean-Guy Vataux, cap de missió de Metges Sense Fronteres (MSF) a Líbia: “Durant els vint anys que fa que treballo sobre el terreny en les pitjors crisis humanitàries, mai havia vist unes condicions tan dures com les que viuen els migrants a Líbia”.
Tortures, segrestos, venda de persones, presons on els detinguts no es poden ni estirar perquè no hi ha prou espai, camps de concentració, fam, malalties, assassinats, violacions.
Tota aquesta massa humana no ha comès cap delicte, fuig de les guerres i de la misèria, són gent espantada, vulnerable, indefensa, però se’ls estigmatitza i se’ls persegueix. Han quedat bloquejats a Líbia, i la Unió Europea, per evitar la seva arribada, està pagant enormes quantitats de diners -dels nostres impostos- en una aliança criminal consistent a subcontractar els grups armats d’un no estat perquè facin la feina bruta, i ho facin amb connivència amb les màfies i els traficants (val la pena llegir el llibre de Loretta Napoleoni Traficantes de personas per saber com funcionen aquests negocis de sang).
Literal del discurs de Donald Tusk, president del Consell Europeu: “Arreu del nostre món, les persones senten que estan envoltades de mentides, manipulació i notícies falses. En canvi, crec que la veritat és invencible”. Els informes de l’ONU d’aquests últims mesos coincideixen amb MSF i constaten sobre el terreny que “milers de persones són detingudes arbitràriament a través del país, i són sotmeses a maltractaments i tortures”. Nombroses dones embarassades i nadons, infants sols -que durant el camí han perdut els seus pares-, alguns de menys de sis anys, gent gran de totes les edats i condicions, formen part d’aquesta massa humana assetjada i perseguida.
Literal del discurs d’Antonio Tajani, president del Parlament Europeu (antic portaveu de Berlusconi!): “Europa no és només parlar de bancs o de l’euro. És, sobretot la defensa dels nostres valors: la llibertat, la democràcia, la igualtat, el respecte per l’estat de dret i la defensa dels drets humans”.
Quan els refugiats de les guerres d’Orient van començar a arribar a Europa a través dels Balcans, la UE va decidir que la millor manera d’aturar-los seria convertir els països balcànics en un mur, malgrat la fragilitat d’aquests països i el fet que això reforçaria governs racistes i corruptes.
Ara els esforços europeus per enfortir el mur s’han traslladat a l’Àfrica, on el crim d’inhumanitat està adquirint unes proporcions que mai ens hauríem pogut imaginar. No només afecta els migrants i refugiats, sinó també tots aquests països de la franja del Sahel on l’únic interès dels països rics és bloquejar l’emigració i mantenir la lluita antiterrorista i els mercats oberts, negant la democràcia amb la subcontractació de règims autoritaris, deixant que les poblacions locals quedin atrapades en la pobresa i es frustri el seu desenvolupament. Només hi faltava el canvi climàtic, que ha fet de la supervivència dels agricultors i els ramaders un infern.
Literal del discurs del rei: “Creada després d’una època de profunds patiments, violència, deshumanització, la UE vol retornar a milions de ciutadans una cosa tan essencial com és l’esperança d’obtenir una vida digna, regida per la llibertat, la democràcia i el dret”.
No eren universals els drets humans? ¿Quina és aquesta concòrdia que, sense cap debat polític seriós als Parlaments europeus, dissenya la relació que tenim amb el món, persegueix i condemna els més vulnerables, ens eximeix de qualsevol responsabilitat sobre les guerres, la pobresa? ¿Com és que Espanya només ha acollit un 11% dels refugiats que es va comprometre a acollir fa dos anys sense que cada dia que passa s’interpel·li els nostres polítics?
Els murs que avui aixequem més enllà d’Europa, els que aixequem també a l’Europa perifèrica, aviat seran murs a les nostres pròpies ciutats, murs per dividir els pobres dels rics, apartar els vulnerables, aïllar els fràgils, castigar els rebels, controlar la veritat. Perquè, com molt bé explica la història d’Europa, els murs són una ideologia. Una ideologia que és justament la contrària de les idees que proclamen la concòrdia, la democràcia i els drets humans.
