26/03/2017

Les conviccions i les causes perdudes

4 min
Els psicoanalistes han fet un manifest contra Marine Le Pen i alguns fins i tot demanen exercir el vot útil en la primera volta.

"Prefereixo ser derrotada que crèdula”, diu la psicoanalista Diane Scott. “La postura és noble: ser fidel a les conviccions, encara que hagi de pagar el preu de la derrota”, contesta el psicoanalista Jacques-Alain Miller, gendre de Lacan, abans de clavar la banderilla amb ironia, tot afirmant que, donada la situació a què s’enfronta França en les properes eleccions presidencials, la noblesa de Scott només es pot equiparar al que Lacan anomenava “narcisisme suprem de la causa perduda”.

La possibilitat d’una victòria de la candidata Marine Le Pen ha mobilitzat el món de la psicoanàlisi i ha obert un fort debat en què es planteja l’amenaça de la democràcia i de l’estat de dret, en el cas que l’electorat sigui incapaç de derrotar el Front Nacional.

En un costat, hi ha psicoanalistes com Jacques-Alain Miller, patum de la família lacaniana, que demanen un front comú i un “vot útil” fins i tot en la primera volta del dia 23 d’abril. A l’altre, hi ha els que defensen votar en la primera volta seguint les pròpies conviccions polítiques i deixar el vot útil per a la segona i definitiva cita del 7 de maig.

Els primers pensen que si no es derrota Marine Le Pen en el primer torn, potser ja serà massa tard. Els segons responen que el debat de les idees és l’essència de la democràcia i que fer un front comú abans de la segona volta empobreix i coarta la possibilitat d’una societat plural.

El debat està mobilitzant milers de persones. A més dels nombrosos articles que s’estan publicant a la premsa, els psicoanalistes organitzen debats públics a les ciutats més importants del país. Com a punt de partida, hi ha el manifest que van firmar alguns dels psicoanalistes més prestigiosos titulat Contra Marine Le Pen. Crida dels psicoanalistes.

Segons aquest manifest, França s’enfrontarà els propers dies 23 d’abril (primera volta) i 7 de maig (segona volta i elecció definitiva) a un repte històric “que transcendeix qualsevol convicció política personal”, donat que és “la mateixa democràcia” la que es veu qüestionada.

“De fet -diu el manifest- la ideologia lepenista amenaça les llibertats públiques. Exacerba les tendències que porten a l’exclusió, l’odi i l’enfrontament”. El lepenisme, afirma, “qüestiona fins i tot la possibilitat de l’exercici de la nostra professió”, ja que “no hi pot haver psicoanàlisi digna d’aquest nom sense l’estat de dret, la llibertat d’opinió i de premsa en una societat dinàmica i oberta”. “Es per això -conclou el manifest- que hem decidit sortir de la nostra reserva en matèria política per cridar els nostres conciutadans a votar amb nosaltres en contra dels partidaris de l’odi”.

Un dels principals defensors de fer un front comú, del vot útil fins i tot en la primera volta, és precisament el citat Jacques-Alain Miller, segons el qual l’amenaça d’avui és una amenaça “mortal i immediata”, prou important perquè sigui necessari “deixar de banda els ressentiments i reivindicacions que enfronten els antifeixistes” i es constitueixi aquest front unit que serà “circumstancial i efímer”.

Gerard Miller, germà de Jacques-Alain, psicoanalista també, i cineasta, discrepa del seu germà i en un article publicat a Le Monde es preguntava al titular si “Encara està permès votar l’esquerra quan un és d’esquerres”.

“Fins ara -escriu Gerard Miller- l’elecció presidencial permetia aplicar un principi simple que es resumeix en la fórmula: en el primer torn, s’escull; en el segon torn, s’elimina”. És a dir, primer votes segons les teves conviccions i compromisos, i finalment votes pel mal menor. Segons Gerard Miller, avui vivim una situació insuportable de la democràcia “en què se’ns vol fer empassar que l’únic sistema possible és el liberalisme, l’única Europa possible la d’Angela Merkel” i “els únics candidats seriosos els que els sondejos ens diuen que arribaran al segon torn”.

“El Gerard -contesta el seu germà Jacques-Alain Miller- ens detalla la rutina de l’elector d’esquerres: comença per votar el seu somni, baixa del cim en la segona volta i es resigna a aterrar”. Però “aquest plaer innocent” serà, aquest any 2017, “un plaer culpable, ja que tenim a la porta l’enemic del gènere humà”.

Jacques-Alain Miller tampoc està d’acord amb Claude Lanzmann -a qui anomena amb admiració “tresor nacional”-, segons el qual la por dels francesos al feixisme és una falsa por “perquè el feixisme no es pot produir en un país institucionalitzat com França”. “De moment -diu Miller- no veig una barrera contra Le Pen, o la que hi ha és massa porosa”. “Envejo -afegeix- la serenitat de Lanzmann quan penso el que seria l’estat en mans del Front Nacional. I no parlo del seu programa, ni de les seves promeses, ni de les mentides, ni dels jocs entre la Marion i el Florian, frescos noms pastorals. Parlo d’una banda irrevocablement xenòfoba, antirepublicana i antidemocràtica, preparada per posar la mà al comandament dels ministeris de Justícia, Interior i Defensa”. “ La plus belle des ruses du diable est de vous persuadir qu’il n’existe pas ”, conclou citant Boudelaire.

stats