Camí del nord
V uitanta dies després de tocar a morts per la Pilar Quer, la darrera víctima mortal de la N-II, les campanes de Bàscara han repicat la mitjanit d'aquest divendres a Cap d'Any, com si comencés una nova era, o el futur s'hagués de comptar a partir d'aquesta data, el dia que els camions de gran tonatge han deixat de passar per la carretera i seran desviats per l'autopista, i alliberaran els pobles, des de Maçanet de la Selva fins a la Jonquera, del seu perill mortal i el seu soroll insuportable.
"Els gals han guanyat als romans, David a Goliat", proclamaven entusiasmats per la seva victòria els veïns de Bàscara, després de protagonitzar una lluita persistent, sense treva, amb talls diaris de la carretera. Tot va començar el dia que enterraven la Pilar Quer, una veïna del poble de 60 anys que va morir esclafada entre dos camions el 31 de gener quan anava a comprar al mercat de Figueres. A la sortida del seu funeral, els veïns es van acostar fins a la carretera i van començar els talls de circulació. Ha estat una lluita que ha cohesionat el poble i ha fet que els que gairebé no es coneixien es coneguessin millor.
Hi ha hagut pancartes i crits, però també porrons, cafè, coca, pastissos i embotits, disfresses i cançons, sempre amb l'imprescindible toc de tramuntana, com va passar el dia que es va repetir el Nadal al març, i les figures del pessebre vivent, els pescadors, els romans, Jesús i Maria, les oques, els gossos i els burros van envair l'asfalt, i es van instal·lar en plena Nacional II per dir que ja n'hi havia prou de camions. Que es fa insuportable viure en un poble per on transiten diàriament més de tres mil camions que l'esbudellen pel carrer principal.
"Avui a les sis del matí m'he despertat perquè no sentia cap fressa", deia una veïna divendres. "Quina tranquil·litat!" "Hem sentit cantar el ocells!", s'exclamaven uns altres veïns mentre assaborien un arròs servit al mig de la carretera per celebrar-ho, els nens pintaven l'asfalt i tot el poble es feia una foto de família. Però malgrat que els camions de gran tonatge ja han estat desviats, ara quedaran per resoldre els nombrosos problemes que planteja una carretera tan important que segueix sense desdoblar i que els veïns no la volen veure passar pel mig dels pobles ni desdoblada.
Ara que comencen a millorar les comunicacions amb el nord, el camí de França, fa uns dies els passatgers de l'AVE comentaven que potser també seria el moment de millorar les salutacions quadrilingües amb què els empleats d'aquest veloç transport saluden els passatgers. El castellà és força correcte. El català trontolla completament. L'anglès és esperitós, es nota que avui els joves s'esforcen per saber aquest idioma. Però el francès és hilarant, impossible de reconèixer. Un grup de francesos que viatjaven a París ni tan sols es van donar per al·ludits quan per l'altaveu -" bienvienús "- els donaven la benvinguda.
En arribar a Girona, un dels passatgers, un -i no l'únic- dels que havia estat parlant a crits durant inacabables minuts pel mòbil com si fos al sofà de casa seva, quan ens estaven advertint per l'altaveu " ne pas ublier vossstres patieniencies ", va exclamar indignat: "No hi ha dret! Això és indigne d'un país civilitzat i de l'alta velocitat!" Els passatgers que fins aquell moment li haurien volgut trencar la cara van trobar que tenia tota la raó. "Quina poca educació!"
