CARRETERES SECUNDÀRIES
Misc 29/09/2013

Del marxisme leninisme a monja budista

i
Bru Rovira
4 min

La senyora Ahaa, un nom que traduït del mongol vol dir flor d'or , era fins a l'any 1990 bibliotecària a la Biblioteca Militar d'Ulan Bator. Llicenciada en filosofia i història, el marxisme leninisme havia estat la base d'una àmplia cultura en què les obres de Vladímir Lenin, inclòs el seu llibre més filosòfic, Marxisme i empirocriticisme , dominaven sobre les lectures dels filòsofs i pensadors mongols, entre ells el seu estimat Danzanravjaa.

Avui la senyora Ahaa és una monja budista que viu a les apartades muntanyes de Hogno Khaan i s'ocupa del monestir d'Uvgun, un dels nombrosos centres budistes de Mongòlia que es recuperen de la destrucció que van patir els llocs de culte en aquest país durant la revolució comunista del 1924. Des de l'any 1990 són una part important de la recuperació i construcció de la nova identitat nacional, el nucli central de la qual és la figura mitificada i venerada del fundador de l'Imperi Mongol, Gengis Kan, omnipresent en la nova Mongòlia postcomunista.

A principis del segle XX, explica la senyora Ahaa, a Mongòlia hi havia més de 140.000 monjos budistes repartits en 750 monestirs. Amb la revolució comunista, inspirada i promoguda per la Revolució Russa, el nou règim va destruir la majoria dels monestirs i va perseguir els monjos, molts dels quals van ser detinguts i assassinats. Els que van poder escapar-se de les purgues es van haver de refugiar en la clandestinitat o van fugir del país. El besavi de l'Ahaa, que aleshores tenia 80 anys, era el lama principal del monestir d'Uvgun, un secular centre de culte amb deu temples repartits entre les roques sagrades d'aquestes muntanyes on vivia una comunitat de dos-cents monjos.

Rituals sempre presents

Quan l'any 1990 es va acabar el comunisme, diu la senyora Ahaa, la seva mare es va proposar refer el monestir, i avui és ella qui dirigeix aquest lloc de peregrinació i culte, que ha recuperat alguns dels antics temples gràcies a les aportacions dels peregrins i dels nòmades de la regió. Per ara, només cinc monjos constitueixen la nova comunitat budista. A poc a poc, però, la religió està renaixent d'una manera natural amb la democràcia, ja que la població, malgrat la persecució religiosa, no s'havia apartat mai dels rituals i les festes budistes que seguia practicant, especialment entre els nòmades, en una semiclandestinitat.

El budisme mongol va arribar al país a través de budisme tibetà a partir del segle XVI i a poc a poc es va anar imposant sobre el xamanisme, una visió de l'Univers que encara avui s'entrecreua amb el budisme i que es basa en una idea segons la qual no existeix cap ser superior, creador de totes les coses, sinó que l'Univers i l'existència de la vida sobre la Terra s'organitza a partir de diversos nivells habitats pels esperits. Qualsevol fet humà, qualsevol manifestació de la naturalesa, té relació amb els esperits, i el xaman és l'encarregat d'interrogar aquests esperits i entrar-hi en contacte. A Mongòlia, el cel, Tengri, ocupa el lloc principal de la creació, i és allà on regnen els esperits superiors, com són l'esperit de la tempesta, la fertilitat o el vent. Al món del mig hi viuen els homes, i a un nivell inferior s'hi troben els esperits malignes, els de les malalties o la destrucció.

Malgrat que el budisme va suplantar el xamanisme, la senyora Ahaa reconeix que el budisme mongol està impregnat d'aquestes creences, força arrelades en una població que viu depenent de la naturalesa en la qual s'inspira i a la qual tem i venera, ja que la vida nòmada que encara marca l'existència majoritària dels mongols depèn d'aquesta relació amb un territori on els hiverns poden fer baixar el termòmetre fins als 50 graus sota zero. "Aquí mateix, al monestir -diu la senyora Ahaa-, fem algunes cerimònies per tal de calmar els esperits de les muntanyes que ens envolten i aconseguir que tinguem un hivern suau després de les pluges de l'estiu".

Nou naixement

La senyora Ahaa, que viu frugalment ocupant una iurta -tenda dels nòmades mongols- i s'ocupa ella mateixa de cuidar les vaques i els animals que li donen aliment, va néixer a Ulan Bator, on ha viscut gran part de la seva vida. Li pregunto com ha estat la seva conversió del marxisme leninisme al budisme i com ha pogut passar tan de sobte de ser una funcionària comunista a una monja budista.

Diu que va passar d'una manera natural. Que un dia va anar a escoltar la conferència d'un lama i va descobrir el sentit de tot allò que havia estat buscant durant anys, estudiant la història i la filosofia. I que fins i tot van ser els mateixos llibres de marxisme i la dedicació a l'estudi el que la devia preparar per a aquesta nova descoberta, el nirvana. "De cop -diu-, es va obrir la llum i vaig descobrir el nirvana. I tot va agafar sentit. El que sabia i el que no sabia. Va ser un nou naixement. Res a veure amb tot el que havia estudiat, però, si vol que li sigui sincera, tampoc res en contra: simplement el que havia estudiat, i no acabava d'encaixar, es va ordenar de manera natural".

Camino amb la senyora Ahaa fins a un dels petits temples que han reconstruït al costat d'una cova elevada, enmig d'una paret de roca que s'aixeca sobre un paisatge magnífic, amb un horitzó infinit. La senyora Ahaa recull amb mans delicades els fruits silvestres que creixen entre les pedres i me'ls ofereix. "Molt bons per a la circulació", diu, compartint la menja amb la mirada plena de llum, rient ella mateixa del canvi que ha significat deixar de ser una funcionària del partit per convertir-se en monja budista. "De vegades -diu- estic massa bé. De vegades m'haig de controlar la imaginació".

stats