Hitler, estranyament present
Cada mes, una o dues notícies relacionades amb Adolf Hitler ocupen els titulars de la premsa europea. Fa només unes setmanes, una d'aquestes informacions estava datada a Viena i feia referència a la tomba dels pares de Hitler, Alois i Klara. Segons l'agència que servia aquest despatx, la tomba, que fins ara es trobava al cementiri de Leonding, al nord d'Àustria, s'havia clausurat el dia 27 de març després que diverses associacions en contra del feixisme protestessin escandalitzades en constatar que l'indret s'havia convertit en un lloc de culte i peregrinació. El fet que va fer pujar la tensió i endurir les protestes es va produir el Dia dels Morts de l'any passat, el 2 de novembre, quan algú va col·locar sobre la làpida mortuòria la inscripció "Inoblidables", destacant amb lletres majúscules les sigles SS (cossos paramilitars nazis) de la paraula alemanya unvergeSSlich .
La notícia me la va fer arribar una amiga que no demostra gaire sorpresa pel fet, però sí per la manera com l'agència de notícies resumeix -en un paràgraf de sis línies- la vida de Hitler.
"El dictador nazi Adolf Hitler (1889-1945) va néixer a Braunau, a pocs quilòmetres de Leonding. Al poder des del 1933 fins al 1945, va provocar la Segona Guerra Mundial i va organitzar l'Holocaust en contra dels jueus. Es va suïcidar a Berlín el 30 d'abril, abans de la capitulació del Tercer Reich el 8 de maig".
¿Això és tot el que som capaços d'escriure -es pregunta l'amiga- quan es vol fer una síntesi del que va significar Adolf Hitler? ¿Quin és el criteri que ens fa escollir unes paraules i desestimar-ne unes altres? ¿Quina imatge real se'n poden fer a partir d'aquest paràgraf els joves i tots els que no ho van viure?
He fet l'exercici de cercar les notícies més importants sobre Adolf Hitler que la mateixa agència ha transmès des de principis d'any. Heus aquí un resum de les més importants:
Varsòvia. 23 de febrer. Artur Kurek, responsable de l'oficina que s'ocupa dels boscos de Polònia, informa de la decisió de reformar i modernitzar el Cau del Llop, l'antic quarter general que Hitler va construir a Gierloz, a prop de Ketrzyn, al nord-est de Polònia. L'estat polonès, propietari d'aquest indret on Hitler va estar a punt de ser assassinat per oficials del seu propi exèrcit, ha convocat un concurs per cedir-ne la gestió. La reforma, diu la convocatòria pública, s'haurà de fer amb la idea d'atreure les visites "tant dels infants com dels apassionats de la història", i, segons ha explicat el senyor Kurek, la voluntat de l'estat és convertir el lloc en una atracció turística, on els visitants no es quedin només unes hores i "aprofitin l'hotel i el restaurant" situats dins del búnquer. La història, doncs, servida com a turisme d'oci per a tota la família, amb bona gastronomia i l'experiència de dormir -i gaudir-ne?- al mateix búnquer on ho va fer Hitler.
Hitler ven pizzes i xampú
La següent notícia arriba dos dies després des de Frankfurt, i ens informa sobre la publicació d'un llibre, Hitler no havia estat mai tan estranyament present . El seu autor, Daniel Erk, tracta precisament sobre la imatge que avui es té de Hitler i del nazisme, i constata que ja existeix la primera generació que en sap més coses "gràcies al YouTube que a les classes d'història". Erk s'escandalitza per com els clixés i els acudits dolents dominen sobre la història i denúncia els publicistes, els quals "ja fa temps que han traspassat els límits del mal gust". D'entre molts altres exemples dóna el de la cadena de pizzes de Nova Zelanda Hell, que anunciava les seves pizzes amb una imatge del dictador saludant a la romana, amb una pizza Hell a la mà i la llegenda deformada del Mein kampf escrita al costat: "És possible fer creure a la gent que el cel és l'infern" ( hell , en anglès).
També referint-se a l'ús que es fa de Hitler com a reclam publicitari, una notícia datada a Ankara el 25 de març ens informa que l'anunci d'un xampú ha indignat la comunitat jueva de Turquia. L'anunci en qüestió és una pel·lícula de 12 segons en què es veu Hitler fent un dels seus discursos inflamats, però el text original és substituït per un nou text en llengua turca en què el dictador brama a favor d'un xampú "100% masculí", un xampú que haurien de comprar tots aquells que no vagin "vestits com una dona". Hulusi Derici, el creador de l'espot, ha declarat satisfet que "quan la gent parla de l'anunci fa vendre el producte".
I així, entre la banalitat, el mal gust, les fantasies, el negoci, l'oblit, la deformació i la propaganda, és com es van succeint les altres notícies sobre Hitler, des que ha començat el 2012, sempre estranyament present: a Maribor (Eslovènia), ciutat que opta aquest any a ser la "capital europea de la cultura", s'ha aixecat un gran escàndol perquè segueix tenint com un dels seus fills predilectes el poeta, capellà i compositor austríac Ottokar Kernstock, reconegut nazi i autor del Cant de la creu gammada . L'alcalde de la ciutat ha declarat que no pensa retirar-li el títol honorífic. A Bratislava, dos dies abans, un quadre titulat Marina nocturna , pintat per Adolf Hiler l'any 1913, s'ha venut per 32.000 euros en subhasta pública.
H.M. Enzensberger -que ha escrit un magnífic llibre, Hammerstein o el tesón , sobre un dels períodes més foscos de la història de la humanitat- explicava en una entrevista que quan deixem de conèixer i estudiar aquests personatges com a subjectes reals de la història, aquest oblit els ressuscita com a fantasmes. Perquè, com passa amb el vudú, segueixen entre nosaltres, ens manipulen i ens habiten pels segles dels segles, sense que sapiguem exactament de quin mal patim.
