La nit de Cap d'Any, el coronel Patrick Karegeya, antic responsable dels serveis d'informació exteriors de Ruanda, dissident del règim de Kigali i refugiat a Sud-àfrica des del 2007, es va acomiadar de la família tot dient-los que anava a prendre una copa amb un tal Apollo. Eren dos quarts de vuit del vespre. La següent notícia que en va tenir la família va ser l'endemà, el primer dia del 2014, quan els va trucar la policia criminal de Johannesburg per dir-los que l'havien trobat mort en una habitació d'un hotel de luxe de la ciutat, el Michelangelo Towers, reputat pel fet de disposar d'unes mesures excepcionals de seguretat.

El cos de Karegeya jeia sense vida estès sobre el llit de la cambra que havia reservat el dia 29. Però la seva mort no era natural, sinó un assassinat per estrangulació executat amb un tovalló de roba.

El tal Apollo podria ser un home de negocis vingut de Ruanda, i la cita amb el coronel, una trampa dels serveis secrets ruandesos per eliminar-lo. És l'opinió de l'oposició ruandesa, que acusa directament el govern de Kigali d'haver ordenat aquest crim i considera que es tracta d'una execució sumària més dels dissidents a l'exili.

Antic company d'escola del president de Ruanda, Paul Kagame -guerriller de la primera fornada del Front Patriòtic Ruandès (FPR)-, Karegeya va ser un dels comandants que van agafar el poder a Kigali després d'expulsar del país els responsables del genocidi del 1994. A partir del 1998, Karegeya i altres militars d'alt rang van començar a discrepar amb Kagame, a qui acusaven de concentrar cada vegada més poder i de frustrar un procés democràtic que permetés la reconciliació d'un país traumatitzat pel genocidi.

Alguns dels seus antics companys d'armes i polítics tutsis van ser empresonats, i el mateix president, Pasteur Bizimungu, va ser purgat pels militars, encapçalats per Kagame. Des de llavors, Kagame presideix el país i passa el tràmit periòdic d'unes eleccions generals que sempre guanya amb un percentatge superior al 90% dels vots.

Karegueya formava part de l'oposició sortida de les files de l'exèrcit i els polítics del FPR -l'exèrcit tutsi-, i va ser fundador del Congrés Nacional de Ruanda. Igual que el seu company d'exili, Kayumba Nyamwasa, antic cap de l'estat major que va fugir de Ruanda el 2010, Karegueya no només s'enfrontava a Kagame per la seva forma autoritària de governar, sinó que discrepava obertament de la segona guerra del Congo, en què els ruandesos van donar suport als grups armats que lluiten a la regió del Kivu.

En contra de la versió 'oficial'

Tant Karegueya com Nyamwasa -que ja ha patit dos intents d'assassinat- s'havien pronunciat obertament en contra de la versió oficial sobre com va començar el genocidi, segons la qual van ser els soldats del govern hutu els que van disparar el míssil que va abatre l'avió on viatjava el president Juvénal Habyarimana, quan tornava a Kigali després de signar els acords de pau d'Arusha. Segons ells, que aleshores ocupaven càrrecs importants al FPR, aquell avió el va fer caure el mateix FPR per ordre de Kagame.

L'Audiència Nacional espanyola, que investiga l'assassinat de religiosos, religioses i cooperants espanyols per part del FPR, considerava Karegueya un dels testimonis clau de la causa oberta pel jutge Fernando Andreu en contra de Kagame.