L'Ali i la tribuna del Primer de Maig
L'Ali tenia 12 anys el dia que va començar el seu llarg viatge. Afganès de l'ètnia dels hazares, un dia va haver d'abandonar el seu poble de les muntanyes i travessar la frontera del Pakistan per instal·lar-se amb el pare, la mare i tres germans a Quetta, on el pare va morir d'una malaltia al cap de tres mesos. L'Ali va marxar aleshores amb un oncle cap a l'Iran, amb la intenció d'arribar a Europa. Ho va fer protegit per una xarxa clandestina que els va guiar a través de les muntanyes i, una vegada a l'Iran, va tenir la primera experiència laboral com un peó més d'aquest nou proletariat sense papers, que deixa la pell en treballs clandestins, pèssimament pagats, i estan condemnats a viure una existència de fugitius, molt sovint sense sostre, sempre atemorits per la violència implícita que significa la vida clandestina.
A l'Iran l'Ali va treballar en un escorxador de pollastres durant el torn de nit, fins que va poder seguir el viatge en direcció a Turquia. Ho va fer acompanyant un grup d'uns vuitanta clandestins i aquesta vegada el seu oncle no el va acompanyar. Recorda que els passadors muntaven a cavall i anaven armats, mentre que ells avançaven a peu escalant les muntanyes nevades del Kurdistan, fins a arribar a la bellíssima ciutat de Van, on es diu que hi viuen uns gats amb un ull de cada color que els agrada nedar a les aigües del llac. Una vegada a Turquia, l'Ali es va dirigir a la frontera amb Grècia i, després d'esperar una setmana emboscat, una nit va aconseguir submergir-se dins les aigües de la Mediterrània i creuar fins al costat de la Unió Europea. No sabia nedar, tenia 15 anys i ja en feia tres que viatjava.
A Grècia, l'Ali va treballar a l'agricultura com tants altres clandestins, fins que va estalviar prou diners per pagar-se l'última etapa del seu viatge que el portaria fins a Barcelona, una ciutat que només coneixia pels colors de la samarreta del seu equip de futbol preferit. Un dia el van fer entrar al fons de la caixa d'un camió carregat de begudes al port de Tessalònica, i el camió el va descarregar a Nàpols, on havia arribat dins de la bodega d'un vaixell. Itàlia i França van ser les següents etapes del viatge d'Ali, que va arribar a Barcelona quan encara era un adolescent i va tenir la sort de ser acollit pels serveis socials, abans de poder-se emancipar als 18 anys i rebre el suport de l'associació Punt de Referència, que l'ha ajudat a trobar feina, un pis tutelat, i li ha proporcionat el contacte amb la família que Ali ha convertit en la seva segona família, "la catalana".
Amb el fotògraf i amic Juan Guerrero, he tingut l'oportunitat d'explicar la vida d'Ali i d'altres joves extutelats en una exposició al Palau Macaya, de Barcelona. La vam inaugurar la vigília del Primer de Maig, el Dia del Treballador i l'endemà, mentre escoltava els mítings d'aquesta festa assenyalada en el calendari del món dels drets civils, vaig trobar a faltar l'Ali a la tribuna dels oradors.
Els altres treballadors
Em va semblar un fet pertorbador, desconcertant, que l'Ali no estigués a dalt de l'escenari per parlar-nos en nom dels proletaris del món. Potser la famèlica legió de la crisi no sigui capaç de relacionar les dificultats de l'Ali amb el que els passa als aturats dels nostres països. Les treballadores explotades del maduixot al Marroc de què parlàvem la setmana passada. Els treballadors del tèxtil de Bangla Desh que elaboren la roba de les empreses estrangeres. O aquests altres emigrants, també de Bangla Desh, que fa unes setmanes van ser tirotejats pels seus patrons a Grècia mentre demanaven que els paguessin la feina després de vint dies recollint maduixes sense cobrar. Una feina que també havia fet l'Ali en els mateixos camps de cultiu del Peloponès.
El Dia del Treballador potser hauria estat una bona ocasió per fixar-nos en l'Ali, que viu entre nosaltres, i aprendre alguna cosa sobre la firma que porta la roba que es confecciona a Bangla Desh i com funciona avui la plusvàlua, l'atur, els impostos, els beneficis, el consum, els compromisos de les empreses i de la política amb les conquestes i els drets socials conquistats per la famèlica legió.
