Notícia de l’any per la porta del darrere

3 min

Evgueni Prigojin, conegut com el cuiner de Putin, servint el president de Rússia en un àpat oficial. Prigojin és al darrere d’un col·lectiu de trols russos. REUTERS

¿A qui li pot interessar que el senyor Mohamed El-Amine Souef, ministre d’Exteriors de les illes Comores, es reunís a principis del mes de novembre amb el seu homòleg serbi, Ivica Dacic? La informació quedava perduda enmig de tantes coses importantíssimes que ens passen -i no donem l’abast-, de manera que no hi hauria donat cap importància si no fos perquè, al cap d’uns dies, llegia a peu de pàgina una altra notícia tractada també de passada, com un breu, brevíssim: resulta que uns dies després de la citada reunió, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov -que, aquest sí, és un peix gros, un senyor ministre de portada-, va recordar a França -també un país de portada- que la seva posició a l’illa de Mayotte era il·legal, ja que l’ONU havia reconegut l’any 1974 la independència de l’arxipèlag de les Comores -del qual forma part Mayotte- després d’un referèndum.

(El referèndum, s’ha de recordar, va tenir un resultat aclaparador a les illes de Grande Comore, Anjouan i Mohéli -el 99% dels votants van votar sí -, però no a Mayotte, on el 63% van decidir continuar vinculats a França, i els francesos van mantenir Mayotte fora del procés d’independència de l’arxipèlag.)

Però continuem, perquè Lavrov, després de deixar-les anar sense engaltar sobre Mayotte, va afegir que França no només incomplia la legalitat a les Comores, sinó que també havia organitzat la secessió il·legal de Kosovo: “I ara resulta que ens vol donar lliçons de dret internacional, quan ells mateixos fan servir diferent vares de mesurar segons el cas”, va sentenciar.

Al cap d’uns dies, curiosament, les Comores van retirar a l’ONU el reconeixement de Kosovo, de manera que es desdeien de la decisió presa en el moment de la declaració d’independència d’aquesta antiga província Sèrbia, mai reconeguda com a estat per Rússia, la Xina i Espanya, entre d’altres.

França, Rússia i la RCA

Però continuem amb les notícies a peu de pàgina, les dobles vares del dret internacional i les portes del darrere de la política: també a principis de novembre, el ministre francès d’Afers Exteriors va fer una visita exprés a Bangui, la capital de la RCA (República Centrafricana). El tema que li preocupava era la influència cada vegada més gran de Rússia a la RCA.

Com es deu recordar, l’any 2013 França va intervenir militarment a la RCA -operació Sangaris- per interposar-se, amb l’autorització de l’ONU, en les massacres entre musulmans i cristians que van seguir al cop d’estat contra el govern de Bozizé.

França, convertida, doncs, en la pacificadora de l’antiga colònia, veia com ara, a finals d’aquest any, Rússia s’estava menjant la sopa de l’olla que ells havien posat al foc i que Moscou ni tan sols tenia previst deixar-los les restes sobrants de l’àpat.

Els russos ja controlen a la RCA la seguretat presidencial, l’exèrcit nacional, les relacions amb els senyors de la guerra, els contractes d’explotació sobre les mines, les importacions d’armes... Els seus consellers, espies i homes de negocis disposen fins i tot d’un petit aeroport rehabilitat a prop del Palau Barengo, on l’emperador Bokassa tenia la residència.

Un home dirigeix a l’ombra aquest operatiu. Es diu Evgueni Prigojin. El seu historial no té desperdici: després de passar nou anys a les presons de l’URSS per pertinença a banda mafiosa, Prigojin va obrir un restaurant a Sant Petersburg, el New Island. Entre els seus clients, un tal Vladímir Putin. Aviat a Prigojin se’l passa a conèixer com el cuiner de Putin. Obre una empresa de càtering i aconsegueix fer-se milionari gràcies a un contracte per alimentar l’exèrcit. Però els negocis demanen també la propaganda. Així que inventa una fàbrica de trols, IRA, que s’especialitza en difondre falses notícies a través d’internet, cosa que el converteix en notícia de portada als EUA, on se’l vincula amb la campanya de falsedats favorable a Trump i en contra de Hillary Clinton.

Els ‘bons’ i els ‘dolents’

I quin ha sigut el servei de propaganda que Prigojin ha fet a l’estat rus a la RCA? El ministre francès no només s’ha trobat que els russos controlen el poder i l’exèrcit, sinó que també han convençut la premsa local i les xarxes socials que ells són els bons -l’URSS va fer tants esforços a favor de la independència dels països africans!-, mentre que els francesos són els dolents, els neocolonialistes de sempre.

M’havien demanat que escrigués alguna cosa sobre les principals notícies de l’any... però aquesta secció porta per títol Carreteres secundàries amb la convicció que val la pena entrar-hi per la porta del darrere.