Publicitat
Publicitat

CARRETERES SECUNDÀRIES

Violadors sorpresos al país de la xarxa

Represàlies La violació d'una adolescent de 16 anys durant una festa en un petita ciutat nord-americana s'ha convertit a la xarxa en un fet públic i els culpables han estat amenaçats per 'hackers' protegits sota el nom d'Anonymous Calendari Els 'hackers' havien donat fins al dia 31 de desembre als jugadors de futbol americà implicats per demanar perdó

Demà, 31 de desembre, últim dia de l'any, s'acaba el termini per demanar perdó públicament. Aquesta és l'amenaça que un grup de hackers ha fet als jugadors de futbol americà del Big Red, un equip de la ciutat de Steubenville, a Ohio.

Els hackers , que s'identifiquen com a cibermilitants i actuen protegits per la careta d'Anonymous, s'han incorporat amb les seves amenaces com els nous actors de l'escàndol i la vergonya col·lectiva produïda per la violació d'una noia de 16 anys durant una festa esbojarrada d'adolescents. Segons el que ha anat transcendit, la festa va degenerar amb jocs sexuals no consentits i amb l'escarni públic de la noia a través de la xarxa, on es van difondre fotografies, vídeos i tuits de la borratxera i la violació repetitiva a què va ser sotmesa, com si aquells fets lamentables fossin un trofeu de caça o els records d'una celebració d'aniversari que fa gràcia compartir.

"Agafeu una petita ciutat nord-americana típica -ha escrit el periodista Jérome Hourdeaux, del diari electrònic Mediapart-; una ciutat amb el seu equip de futbol de l'institut, un grup de joves esportistes considerats veritables estrelles locals, una festa d'adolescents particularment assortida i un monstruós cas de violació col·lectiva. Fiqueu-ho tot a internet i us trobareu amb els fets de Streubenville".

La ciutat del pecat

Els tristos fets de Steubenville van començar el divendres 10 d'agost. Steubenville és una petita ciutat de dinou mil habitants situada a la vall del riu Ohio que va tenir una certa esplendor durant els anys setanta i noranta gràcies a la indústria siderúrgica i al carbó. En els seus temps gloriosos -narra la crònica local en la qual últimament també s'ha hagut de fixar el New York Times -, Steubenville fins i tot es coneixia com a Sin City, la ciutat del pecat, ja que la riquesa industrial era un pol d'atracció pel joc, la prostitució i, com sempre passa amb aquestes dues activitats, la criminalitat.

Actualment, però, Steubenville és una ciutat que ha perdut bona part dels seus habitants i una quarta part dels que hi queden viuen en la pobresa. L'equip de futbol local, el Big Red, és -era?- una de les joies locals. Nou vegades campió d'Ohio, se'l considera com un "element de cohesió social", i disposa d'un estadi on es poden reunir fins a deu mil persones els dies que hi ha partit. Aquell 10 d'agost el nois del Big Red van jugar al matí un partit de pretemporada. En acabar, se'n van anar de festa i es van incorporar a una d'aquestes celebracions de joves que s'acostumen a fer per acomiadar l'estiu, abans de reiniciar el curs escolar.

Va ser durant aquesta festa quan es va produir la violació que, pel que sembla, va ser reiterada i col·lectiva. Fins i tot durant la mateixa nit, a la xarxa hi van començar a circular notícies i fotos sobre el que estava passant. Malgrat que els fets no s'han pogut establir amb exactitud, ja que quan hi va intervenir la policia ja era massa tard -la policia i la judicatura sempre han anat un pas més enrere que la xarxa-, i la ciutat feia dies que n'anava plena i les imatges i els tuits ja havien estat esborrats -fins i tot s'havia penjat a YouTube un vídeo de 12 minuts-, una bloguera, Alex Goddard, es va interessar pel que havia passat i va aconseguir recollir proves que se li havien escapat a la policia.

Així, Goddard, que va obrir un espai a internet dedicat al tema, va decidir fer públics alguns tuits dels jugadors de l'equip de futbol: "Hi ha un cadàver a la ciutat i tothom se'n riu", "La cançó de la nit és Rape me [Viola'm]", amb noms com el de C.S., a qui anomena Cody Manson referint-se, esclar, a l'assassí Charles Manson. I alguns comentaris de la mateixa població, com el del veí que suggeria al tuit: "No deixem que collonades com aquestes es carreguin el nostre objectiu al campionat de l'estat".

De 'hackers' a justiciers

L'entrada dels hackers , però, va aportar un nou element: si la justícia i la policia eren incapaces de fixar els fets i processar els culpables, Anonymous s'oferia com el gran justicier. Si els culpables no demanaven perdó públicament, si no reconeixien el seu crim, Anonymous ho faria públic. I a la denúncia dels joves hi afegirien, amenaçava Anonymous, diverses històries truculentes d'algunes persones importants de la ciutat.

Malgrat que la policia va darrere d'Anonymous tancant les portes que obren a la xarxa, alguns jugadors ja s'han excusat. Però no està clar si Anonymous, convertit en xèrif del ciberespai, ha quedat satisfet ni què decidirà fer avui.

Sense voler fer valoracions sobre aquesta nova manera de fer justícia tan pròpia del Far West, els fets de Steubenville ens presenten la xarxa com un segon espai que s'escapa a la vida democràtica, regulada per les lleis, un espai justicier , d'escarni, d'exhibició, una segona vida , una altra realitat que es pot sostenir sobre qualsevol fet i, també, el seu fet contrari, perquè tots dos podien ser veritat i mentida al mateix temps.

Probablement, els adolescents que mostraven les fotos de la noia borratxa que "es deixava fer" -"Rap me!", escrivien al tuit- eren conscients dels seus actes però confiaven a poder mantenir-ne el secret -pecats privats o de grup-, perquè no acaben de saber si el món virtual és veritat , és una fantasia, forma part del mon interior propi, i els pecats o els crims confessats a la pantalla són una petjada invisible, o és, maleïda traïció, com si els confessionaris i les orelles del capellans tinguessin uns altaveus dirigits a la parròquia en plena missa de diumenge a les dotze.

Visibilitzant l'assetjament sexual