Com passava sovint durant els temps de la dictadura franquista, el consolat espanyol de Tolosa s'ha convertit aquesta setmana en el punt de trobada d'una manifestació de protesta a favor de la llibertat; en aquest cas, la llibertat de la dona de decidir sobre el seu propi cos.

Més de 400 persones s'hi van adreçar dimecres amb crits i cartells -"Prou rosaris als meus ovaris"- contra la nova llei de l'avortament que proposa el govern Rajoy, avançant-se a una onada de protestes previstes a les principals ciutats franceses durant els pròxims dies, des de Lió fins a Clemont-Ferrand, passant per Lilla, Perpinyà, Bordeus, Nantes, Amiens o Marsella.

"Tinc 56 anys i mai hauria pogut imaginar que tornarien els temps foscos del catolicisme més ranci, i que les dones hauríem de tornar a sortir al carrer per defensar aquelles conquestes que tant ens van costar fa més de tres dècades", s'exclamava davant del consolat espanyol la néta d'una família de republicans exiliats a Tolosa.

Darrere d'ella, gent de totes les edats i de totes les procedències en un ambient de ràbia i de tristesa per la deriva conservadora que està agafant la política espanyola del govern Rajoy. Tolosa, ciutat republicana, rebel i cosmopolita, com proclamava l'endemà de la manifestació en un acte electoral l'alcalde, Pierre Cohen, és també una de les principals ciutats de l'exili espanyol i el lloc on va viure la seva segona vida la dirigent anarquista Federica Montseny, que va morir aquí el 14 de gener del 1994 i està enterrada al cementiri del barri de Saint-Cyprien. Federica Montseny va ser ministra de Salut durant la República i va fer el primer projecte de llei que regulava l'avortament. "Un dret [l'avortament] essencial, que el govern conservador espanyol vol suprimir!", va dir l'alcalde.

La Delphine, de 26 anys, treballadora d'un centre de planificació familiar, anava amb el grup d'unes trenta persones que durant la manifestació van ocupar el consolat, amb la intenció d'entregar al cònsol un comunicat perquè el fes arribar per fax al govern espanyol. "Hi vam entrar d'una manera pacífica -recordava ahir-, cap a les nou del matí. El cònsol ens va dir que no serviria de res enviar el fax, però nosaltres l'hi vam contestar que no marxaríem sense una resposta del govern de Madrid. Aleshores va avisar el CRS -cossos de seguretat de la policia nacional- i ens van fer fora per la força cap a les 12 del migdia".

"Em sento solidària -diu Delphine- amb totes les dones espanyoles que estan a punt de perdre el dret a decidir sobre el seu propi cos i per això he ocupat el consolat. Espanya és Europa. Un retrocés com el que pretén el Parlament espanyol fa molta por. Fins ara, la llei de l'avortament espanyola era una de les més avançades d'Europa, i permetia un termini de 22 setmanes per interrompre l'embaràs, mentre que a França el termini màxim és de 12 setmanes. Això feia que moltes de les nostres pacients fossin derivades a Espanya. Ara aquesta situació es pot revertir completament, i les dones espanyoles hauran de marxar del país per avortar, com ja va passar en el passat".

Els dos costats dels Pirineus

"Jo vaig estar fent un Erasmus a Sant Sebastià -diu el Romain, de 27 anys, candidat a les llistes ecologistes de la ciutat-, i em va sorprendre molt la presència de l'Església en la vida pública espanyola. A la universitat de Deusto hi ha signes religiosos penjats per tot arreu. Aquí això resulta impensable, excepte en centres privats molt minoritaris. Aquesta onada religiosa i conservadora, amb classes de religió fins i tot a l'escola pública, és un gran perill per a tot Europa".

El Mario, de Madrid, va fer el camí invers al del Romain i va venir a Tolosa a fer un Erasmus. S'hi ha quedat. "Tinc pànic -diu- d'un passat en què l'estat està completament infiltrat per l'Església i es posa en perill la laïcitat que han de tenir les institucions públiques. En aquest sentit sóc plenament republicà: Vive la République! "

La Michèle, mestra jubilada, cita Claude Nougaro i la seva cançó Toulouse -" Est-ce l'Espagne en toi qui pousse un peu sa corne "- per recordar les arrels comunes als dos costats del Pirineu. Però, a més d'aquest sentiment de proximitat, el que ha fet anar la Michèle fins al consolat espanyol per protestar és el sentiment que s'acosten temps difícils no només per a Europa, sinó també per a tot el món globalitzat; temps de predicament per als partits populistes i les idees retrògrades que amenacen la llibertat i destrueixen la convivència entre els que són diferents. I quan torna a sonar aquesta música de la intolerància, la dona és la primera víctima.