“Ens multen pel que som, no pel que fem”

És conegut el risc de sancionar dones que poden estar en situacions de prostitució forçada

L’ Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona (d’ara endavant, l’ Ordenança) impacta en els drets econòmics de les persones vulnerabilitzades i les estigmatitza. Arran d’un estudi qualitatiu encarregat per l’Ajuntament de Barcelona, es recomana modificar-la amb un text més equitatiu, garantista i eficaç, així com incloure-hi mesures socioeducatives per treballar la convivència en l’espai públic.

Des de l’entrada en vigor de l’ Ordenança, l’any 2006, un dels col·lectius que més s’han mobilitzat ha estat el de les treballadores sexuals. A través d’aquesta normativa, es penalitza la conducta de “persistir en l’oferiment, demanda o negociació de serveis sexuals retribuïts” i alhora la de “mantenir relacions sexuals mitjançant retribució a l’espai públic”. Però aquestes no són les úniques vies de sanció a les treballadores del sexe.

En el cas de les treballadores del sexe, l’estigma forma part de les conseqüències del trencament que fan les dones amb la disciplina del binarisme de gènere i la (hetero)sexualitat femenina normatius. Les queixes de les dones que exerceixen la prostitució pel tracte policial han estat una constant. Es parla d’insults i amenaces de tot tipus -d’expulsió en el cas de les treballadores en situació administrativa irregular- i s’atempta contra la dignitat de les dones -es reforça l’intent de denigrar-les i de col·locar-les en una situació de més vulnerabilitat i fragilitat social.

El lema “No ens multen pel que fem, sinó pel que som”, extensament utilitzat per aquest col·lectiu, mostra un essencialisme que ens diu, precisament, que hi ha massa en joc en la visibilitat del treball sexual. És per això que el 2012 l’aliança creada entre treballadores del sexe, entitats pro drets i feministes inicia un cicle de mobilitzacions coincidint amb l’anunci que fa el consistori municipal de modificació de l’ Ordenança.

El primer comunicat fet públic per l’aliança exposava que aquesta modificació “agreujarà la situació de vulnerabilitat i comportarà una estigmatització més gran de les dones, que quedaran més exposades que mai a la violència policial, a la violència comunitària i a la violència de les organitzacions criminals”, fets que, majoritàriament, consten en l’estudi recent.

Les multes als clients segueixen generant un escenari criminalitzador cap a les treballadores del sexe

Amb l’aprovació de la modificació, en la qual queda recollida la motivació de les sancions proposades, es pretén “preservar els menors de l’exhibició de pràctiques d’oferiment o sol·licitud de serveis sexuals al carrer, mantenir la convivència i evitar problemes viaris en llocs de trànsit públic, i prevenir l’explotació de determinats col·lectius”. Uns arguments que mostren la tendència invisibilitzadora i higienista de la normativa.

Aquesta modificació es va justificar en gran part adduint que es penalitzaria amb més duresa els clients. I si bé és cert que la modificació diferencia els dos tipus de sancions, els clients es mantenen i, per tant, no es pot dir que els penalitzi a ells i no a elles. De fet, les dades ens mostren un escenari continuista pel que fa a les sancions fins al 2015. A més, les multes als clients segueixen generant un escenari criminalitzador cap a les treballadores del sexe, que moltes vegades són assetjades per aconseguir multar els clients.

És conegut el risc de sancionar dones que poden estar en situacions de prostitució forçada, ja que aquesta pràctica implica una revictimització, alhora que vulnera els protocols i acords internacionals sobre lluita contra el tràfic subscrits per l’estat espanyol. Multar-les normalment té com a conseqüència l’augment del deute amb els traficants, que són els qui paguen les multes. A més, augmenta la vulnerabilitat i la violència contra les víctimes si no aconsegueixen les quantitats econòmiques que els obliguen a obtenir i fomenta la seva invisibilitat.

Cal deixar de sancionar i és vital que s’anul·lin tots els expedients administratius oberts a treballadores del sexe

Segons les dades desglossades a l’estudi, durant el 2016 hi va haver 117 sancions a treballadores del sexe, una xifra molt inferior a les 508 de l’any 2015. En els darrers dos anys, es manté relativament el nombre de multes als clients. En canvi, respecte a l’oferiment de serveis sexuals remunerats trobem un canvi substancial. Durant el 2011 es van posar 627 sancions a treballadores del sexe; el 2015 se’n van interposar 211, i el 2016, 0. Sí, 0. Què ha passat? Ben poca cosa, ja que, com deia aquest diari el 10 de març passat, “la poca efectivitat de les sancions és un dels aspectes que destaca l’informe”. De fet, les dades de la Taula ABITS (Agència per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual) de l’Ajuntament de Barcelona indiquen que el nombre de treballadores sexuals es manté estable des de fa anys. Ni les sancions han tingut l’efecte dissuasiu esperat, ni deixar de sancionar ha suposat un augment de treballadores sexuals.

En canvi, les sancions impacten directament en els drets de les persones multades, és a dir, en els mal anomenats col·lectius vulnerables. Els impagaments esdevenen un veritable obstacle quan aquestes persones volen accedir a drets o a mecanismes d’inserció.

Després d’anys d’aquesta normativa, sabem que no tan sols cal deixar de sancionar, sinó que és vital que, a més, s’anul·lin tots els expedients administratius oberts a dones treballadores del sexe perquè puguin fer efectius tots els seus drets i sortir de la fragilitat imposada, sobretot en els casos de dones que hagin estat identificades com a víctimes de tràfic.

A més, l’ Ordenança del 2006 ja preveia que les persones en risc d’exclusió social, a banda de ser sancionades, havien de rebre l’acompanyament dels Serveis Socials municipals, cosa que segons diversos informes de la Síndica de Barcelona no es fa efectiva en casos que ho requeririen. D’aquesta manera, l’aposta per deixar de banda les sancions i continuar amb la intervenció comunitària, en diàleg amb el col·lectiu de dones que exerceixen la prostitució, és un camí que es preveu fructífer.