Desigualtat educativa a l’estiu

Arriba l’estiu, i amb aquesta estació un llarg període de vacances escolars que afecta directament un milió i mig d’infants i adolescents del nostre país i la pràctica totalitat de la vida de les famílies.

Dotze setmanes, tres mesos, una quarta part de l’any. Un 25% del temps de la vida dels nois i noies. La simple dada quantitativa ens informa de la magnitud de la qüestió i de la importància de definir què han defer i en quines condicions han de viure els infants i adolescents aquest temps no escolar.

L’estiu, un temps de desigualtats i segregació. La realitat és que hi haurà molts estius diferents, radicalment desiguals, en funció dels pressupostos i dels contextos socioculturals de cada família.

Una part dels infants marxaran de colònies al mes de juliol, faran una estada a l’estranger, coneixeran indrets i llengües diferents o faran activitats artístiques. Estaran atesos per monitors formats que vetllaran pel seu bon desenvolupament personal. Després, a l’agost, gaudiran de les vacances amb els seus pares, en un ambient sa i estimulant, al medi natural i lluny de la ciutat.

Hi haurà, però, altres estius, els d’aquells nois i noies que no tindran vacances ni una setmana, que es quedaran al juliol i a l’agost a la ciutat. Passaran les tardes i els vespres sense poder gaudir de cap proposta estimulant; més aviat aniran sobrevivint a l’estiu en un entorn més aviat advers i sense activitats educatives ni referents positius.

Els factors socioeconòmics condicionen l’accés a unes activitats que avui vénen regulades pel mercat i sobre les quals les polítiques públiques intervenen de manera secundària.

L’escola, poc o molt, iguala les oportunitats educatives, ja que la universalitat i la gratuïtat estan garantides per a tots els infants fins als setze anys. Això és així i la recerca ho confirma, particularment fins als dotze anys. És en el temps de lleure i en especial a les vacances de l’estiu quan es produeixen i s’amplifiquen les desigualtats.

El valor i la qualitat educativa en el lleure. La comunitat educativa, els experts i el món de la recerca coincideixen que molts aprenentatges significatius, l’adquisició de determinades competències, l’educació de valors i, fins i tot, l’accés als coneixements es produeixen fora de les aules, en el temps no lectiu dels infants i els adolescents.

Tanmateix, això es produeix de manera desigual. Alguns autors, com César Coll, asseguren fins i tot que és en el lleure on s’està produint cada vegada més la “privatització” de la “personalització educativa”, en el sentit que només poden accedir a determinades oportunitats educatives alguns segments de la població.

La paradoxa de la política educativa centrada en l’escola. La paradoxa és que, malgrat que sabem tot això, les polítiques públiques educatives segueixen centrades pràcticament en exclusiva en l’escola i durant el temps lectiu del curs escolar. De fet, l’antic departament d’Educació va passar a anomenar-se departament d’Ensenyament, es van suprimir totes les dotacions per a activitats extraescolars i de casals d’estiu i es va decidir tancar els instituts públics a les tres sense donar resposta al que passava en la vida dels adolescents a les tardes.

A les portes de l’estiu, la responsabilitat pública queda delegada a partir de Sant Joan en les famílies i les seves circumstàncies.

Incorporar el lleure al debat de la transformació educativa. Catalunya viu amb intensitat el debat sobre la transformació educativa des de molts àmbits i perspectives. Els objectius que persegueixen les propostes de canvi disruptiu parlen d’avançar alhora en qualitat i equitat, de transversalitats i d’itineraris de personalització, de superar murs entre l’àmbit lectiu i el no lectiu, d’obrir l’escola a l’entorn, de treballar amb equips de mestres i professionals diversos, d’implicar pares i mares en el procés educatiu. Parlen sobretot de situar els infants i adolescents en el centre i com a protagonistes del seu procés educatiu.

¿Podem abordar el debat educatiu obviant una quarta part del calendari anual dels infants i d’una significació tan gran com l’estiu? Si volem tenir èxit en el repte de la transformació educativa ens cal atendre tots els temps educatius dels infants. Si volem guanyar la batalla de l’equitat i la igualtat d’oportunitats, caldrà incorporar a l’agenda educativa del nostre país la qüestió de les vacances escolars, veure com garantim un lleure educatiu per a tots els infants i que les oportunitats educatives a l’estiu estiguin a l’abast de tothom.