LES OPCIONS JURÍDIQUES
Misc 15/12/2013

Cinc vies legals i democràtiques

i
Carles Boix
3 min
Una consulta per demanar l'opinió sobre una qüestió constitucional s'ajusta a la lògica que capacita la Generalitat a començar un procés de revisió de la llei fonamental.

Catedràtic Universitat De PrincetonEn una entrevista publicada conjuntament per sis grans diaris europeus dilluns, el president del govern espanyol va afirmar de manera taxativa: "No vull, però a més a més no puc [...], autoritzar un referèndum [a Catalunya] per la senzilla raó que la sobirania nacional correspon al poble espanyol". Aquestes declaracions són, pel fet de ser incorrectes, desafortunades. Amb la Constitució i la legislació vigent a la mà, el Sr. Rajoy té el dret, efectivament, a no voler autoritzar una consulta referendària a Catalunya. Ara bé, més enllà de la seva voluntat personal, aquestes mateixes lleis el capaciten per convocar un referèndum directament o per permetre a la Generalitat de Catalunya organitzar-ne un.

El dret espanyol possibilita cinc vies per dur a terme la consulta. En primer lloc, l'article 92 de la Constitució preveu la convocatòria de referèndums sobre decisions polítiques de "transcendència especial", a proposta del president del govern amb prèvia autorització del Congrés de Diputats. Com que aquest article no regula l'abast territorial de la convocatòria ni les institucions que hi podrien participar, cal concloure que encabeix referèndums d'àmbit autonòmic amb la participació de governs com la Generalitat de Catalunya.

En segon lloc, l'article 150.2 de la Constitució preveu la possibilitat de delegar o transferir la competència per convocar referèndums de l'Estat a les comunitats autònomes. Aquesta delegació exigeix únicament l'aprovació per majoria absoluta (que ara mateix té el Partit Popular) al Congrés de Diputats. Aquesta possibilitat és, de fet, la més semblant al cas d'Escòcia. A l'acord d'octubre del 2012, Londres va pactar amb Escòcia la delegació de la convocatòria i la celebració del referèndum, que tindrà lloc el 18 de setembre del 2014.

En tercer lloc, la Generalitat pot convocar un referèndum amb autorització prèvia de l'Estat d'acord amb la llei catalana 4/2010 de consultes populars per via de referèndums, aprovada per "fomentar la participació i incrementar la qualitat democràtica impulsant la implementació de mecanismes de participació ciutadana". És veritat que la llei autoritza la Generalitat només en els àmbits de les seves competències. Però també és cert que la Constitució permet a les comunitats autònomes demanar que el govern central adopti un projecte de llei de reforma de la Constitució (art. 87) o trametre al Congrés una determinada proposició de llei amb la mateixa finalitat (art. 166). I, per tant, una consulta com la que es planteja ara, dirigida a demanar l'opinió ciutadana sobre una qüestió constitucional, s'ajusta a la lògica que capacita la Generalitat per començar un procés de revisió de la llei fonamental.

En quart lloc, el Parlament està tramitant una llei de consultes populars no referendàries (definides seguint la doctrina del Tribunal Constitucional) que li ha de permetre fer aquest tipus de consultes sense necessitar autorització prèvia de l'Estat. Naturalment, l'Estat pot demanar al Tribunal Constitucional que suspengui cautelarment la llei un cop aprovada i que la declari inconstitucional. Ara bé, aquestes accions entrarien, un cop més, en el terreny de la voluntat política, més enllà de la legalitat.

En darrer terme, la Generalitat de Catalunya podria demanar una reforma de la Constitució que li permetés convocar la consulta. Si la Generalitat procedís per aquesta via, l'Estat no podria rebutjar considerar-la per raons "constitucionals" sinó purament polítiques, perquè la Constitució del 1978 no conté cap clàusula d'intangibilitat que n'impedeixi la reforma tant parcial com total.

D'una manera més general, el govern espanyol apel·la sovint a l'article 2 de la Constitució, que afirma la "indissoluble unitat de la nació espanyola", per concloure que una consulta com la que vol celebrar el govern català és inconstitucional. Independentment que l'article 2 no defineix en cap moment el territori i la població que constitueixen la nació espanyola, la posició del govern espanyol parteix d'un supòsit erroni. Com el seu nom indica, la consulta és un instrument per demanar als catalans l'opinió sobre l'estatus polític de Catalunya i no és necessàriament una eina per canviar la Constitució automàticament.

La comparació amb el cas del Quebec és pertinent. Com va dictaminar el Tribunal Suprem del Canadà l'any 1998, tot i que la Constitució canadenca (com l'espanyola) no regula el dret d'autodeterminació, l'aplicació d'un principi general de democràcia feia perfectament legítim l'acte de consultar l'opinió dels quebequesos sota la condició que, en cas de guanyar el sí, el Canadà i el Quebec havien de negociar una reforma constitucional per fer possible la secessió d'aquella província. Aquesta manera de concebre l'estat de dret i la democràcia sembla perfectament aplicable a Espanya. L'únic que falta per fer-ho és voluntat política.

stats