31/07/2012

Tren semiexprés, lent o superlent?

3 min

El no al pacte fiscal ja el tenim. L'endemà del vot al Parlament, el ministre Montoro ens renyava a tots gastant un to entre burleta i displicent que cap dels polítics alemanys, que són els que al capdavall hauran de salvar Espanya, s'atrevirien a fer servir mai. Al president Mas només li queda decidir quina via haurà de triar el tren català entre les sis opcions que descric i avaluo aquí.

1. Via morta . La primera opció és deixar-ho estar, aparcar el tren sobiranista i gestionar la crisi. Aquesta via, però, és impossible per tres raons. El president Mas perdria tota la seva credibilitat política. Els problemes de cash flow de la Generalitat són, com explicava dissabte l'amic Graupera a La Vanguardia , gravíssims. Finalment, aquesta passivitat no salvaria Catalunya d'un escenari cada cop més probable: que el govern espanyol estigui ofegant la Generalitat (amb la seva tàctica de negar bestretes i retardar les transferències mensuals de diners fins a l'últim minut) no només per mantenir-la quieta, sinó per dur-la a una fallida que justifiqui aprovar la seva intervenció completa al Senat aquesta tardor.

2. La via superexprés (estil 6 d'octubre) d'una proclamació directa d'estat sobirà. (En la seva forma moderna, passaria, per exemple, per oferir-se com a soci a Europa si Espanya decidia reintroduir la pesseta.) Per descomptat, aquesta solució ens faria caure en el ridícul més absolut i ens deixaria atrapats en el tòpic etern del polític català arrauxat i inútil.

3. La via exprés , que consistiria a convocar un referèndum (en forma de consulta popular, perquè el referèndum exigeix el permís de Madrid) sobre la independència ja aquesta tardor o de cara a la primavera del 2013.

4. La via semiexprés . El Govern convocaria eleccions amb la promesa explícita d'elaborar un informe sobre costos i beneficis de la separació, d'aprovar un calendari amb terminis estrictes i d'informar l'opinió pública catalana i estrangera sobre els passos a fer. El procés es tancaria amb un referèndum final o amb unes eleccions plebiscitàries.

5. La via lenta . El Govern evitaria tota convocatòria anticipada d'eleccions i esmerçaria tots els seus esforços a establir una estructura fiscal pròpia (fent servir les infrastructures i serveis tècnics de les diputacions) per arribar a la campanya impositiva de la primavera del 2013 amb la capacitat de coordinar el pagament de tots els impostos a la Generalitat per part d'institucions públiques (incloses diputacions, municipis i empreses públiques) i el màxim nombre de ciutadans. En aquest cas, el procés d'independència quedaria dibuixat a l'horitzó, però només si fracassava la via lenta.

6. La via superlenta . En comptes de tirar pel dret i construir una Hisenda pròpia en els propers mesos, el Govern aniria a eleccions a la primavera amb la promesa de crear, amb el suport ciutadà, una Hisenda pròpia. Amb una majoria suficient, la posaria en marxa la primavera del 2014 o fins i tot més tard, cap al 2015, tot al·legant dificultats "tècniques" en la creació d'una agència tributària pròpia. De fet, aquesta via superlenta és, ara per ara, la més probable. Encaixa amb informacions d'aquest cap de setmana segons les quals el president Mas es dóna (i, per tant, ens demana) dues legislatures per "redifinir" les relacions amb Espanya.

Tanmateix, comparada amb la via semiexprés (que em sembla més sòlida que l'exprés de referèndum immediat), les vies lenta i superlenta tenen poques possibilitats d'èxit. Espanya no es quedarà de braços plegats davant d'una hipotètica construcció d'estructures fiscals autònomes. El govern central, per la figura interposada de la Sra. Camacho, ja ha amenaçat de deixar la Generalitat sense liquiditat (i, per tant, de dur-la a la fallida). Compta, a més, amb altres instruments: des de l'enduriment de sancions als particulars que no paguin a l'agència tributària espanyola i l'enviament de guàrdies civils a precintar l'oficina catalana de recaptació fins al vot d'intervenció al Senat. Davant d'això, el Govern hauria d'optar per la via semiexprés -després d'haver perdut un o dos anys més repartint retallades-. Per contra, encetar ja la via semiexprés (amb eleccions per iniciar el trànsit final) tindria diverses virtuts: mantindria la iniciativa en mans del govern català i, sobretot, faria transparent i democràtic tot el procediment. I, com tots sabem, aquesta transparència i el principi democràtic de l'autodeterminació són les dues úniques forces que li queden al país.

stats