Tres coses arran de Thatcher i les semblances amb Merkel que tohom hi veia, buscava i trobava ahir. La primera. Hi ha personatges, a totes les feines, que assumeixen "fer de dolents", en el sentit de dir i aplicar missatges impopulars. I, fent-ho, passen a ser "els bons" per altres sectors, que lloen la seva fortalesa, la seva duresa, la valentia per fer el que s'ha de fer. A vegades fins i tot els perjudicats per les mesures s'hi entreguen. La segona. Com que els personatges s'apoderen de les persones, a vegades els que tenen el valor per "fer de dolents" s'hi senten tan còmodes, o ho veuen tant com el seu punt fort, que a partir d'un moment les seves frases, el seu posat, la seva escenificació, passen a ser la de persona que no afluixa. Amb això creix el mite i també s'incrementen els detractors, perquè sovint la distància i fredor davant del dolor comença a tenir un aspecte agre. La tercera, no menys important. Quan fem la comparació amb Merkel hi ha un component vinculat al fet de ser dones. Com que les dones que manen encara no són tan habituals com caldria hi ha un instint pel qual la dona dura (de ferro, en aquest cas) sorprèn, destaca, i també és més odiada. També, diguem-ho clar, perquè les dones amb poder solen ser jutjades més severament (per tots i totes). Es percep en el to amb què diem "la Thatcher" o "la Merkel". No sé quin d'aquests tres factors pesa més, però en tot cas a la categoria de semblances entre les dues mana la seva capacitat divisòria, de generar adhesions i atacs, reivindicacions o crítiques gairebé al 50%.