Adéu a la temperatura de comfort

Ala desaparició de la classe mitjana i de la velocitat mitjana s'hi ha d'afegir un altre rèquiem, aquest per a les temperatures mitjanes. Un estudi de l'OCU revela el que ja sospitàvem, que a dos de cada cinc locals públics o hi fa massa calor o hi fa massa fred. Caldria que completessin la investigació donant l'adreça dels tres de cada cinc locals on això no passa, perquè almenys a mi m'està costant trobar-los, en aquesta vida. La ciència, la medicina i el sentit comú estan d'acord que entre 16 i 21 graus s'està molt millor que per sota o per sobre. Però les calefaccions i els aires condicionats desafien la ciència, la medicina i el sentit del ridícul i han modificat els hàbits de qui tingui instint de supervivència. A l'espera que els edificis intel·ligents a més de dir-se'n ho siguin, el que és realment intel·ligent és tenir a la feina un bon jersei per no glaçar-te a l'estiu, i una samarreta de tirants per no ofegar-te a l'hivern. S'ha estès la moda que va arribar en primer lloc a les oficines de les caixes, per un abús de l'aire condicionat que segur que ara la bancarització resoldrà. La despesa energètica i la contaminació que suposa fer-nos suar quan neva i fer-nos refredar en ple agost és indignant, però el tema no té cap mena de prioritat ni tan sols a l'hora d'enfadar-nos. A més d'una incomoditat és un escàndol que no ens fa ni fred ni calor, quan personalment ens provoca les dues coses, i sempre a deshora.