28/05/2015

Algú que ens pugui fer canviar d’opinió

2 min

MAI HAVÍEM tingut tant d’accés a tothom, i mai havíem tingut l’oportunitat d’estar tan aïllats. Mentre el món real s’enriqueix (i es complica) perquè la diversitat implica oportunitats (i riscos) de convivència, el món virtual tendeix a oferir-nos bombolles d’un confort aparent, que ens permeten reafirmar-nos entre uns quants, on ens aplaudim les ocurrències i ens riem les gràcies. Es fomenta que diguem coses semblants, i tinguem uns rivals ideològics semblants. Com més simples millor, tot és més evident i fàcil. No és només la brevetat i la rapidesa el que mata els matisos a les xarxes, és la creació de grups on l’únic presumpte debat és fals, perquè és un no-debat, és el retuit del que està als antípodes i ens referma que no som com ell, i a més tenim la raó. A més de l’empobriment argumental i dialèctic, un altre risc de dibuixar fronteres tan clares entre els uns i els altres és que no serveixen per a tots els temes, i els que es consideraven teus exigeixen afinitat en cada subtema, fins al punt que si no la troben en tot et poden dir que ja no ets d’ells en res. És més que un problema d’etiqueta a les xarxes. Parlo de l’efecte pervers per al nostre entrenament intel·lectual de no disposar de gent que faci les preguntes pertinents, que no provoqui per cridar l’atenció sinó que qüestioni de debò. Que et donin tota la raó o te la neguin tota té el mateix efecte. Res d’això et farà canviar d’opinió. I poques coses són més interessants i plaents que disposar d’amics reals o virtuals que tinguin l’habilitat de fer-te dubtar de certeses, que t’obrin altres mons, que et facin tenir present cada dia que un món complex no es pot llegir des de marcs mentals reduïts i parcials.

stats