CARME RUSCALLEDA es va apuntar als 20 anys a classes nocturnes per aprendre català. Arcadi Oliveres va tenir la sort que als Escolapis de l’Eixample de Barcelona als anys 50 s’hi feien classes en català d’amagat, i també l’aprenia a casa, escrivint i llegint cartes a parents. Jaume Barberà es va apuntar a classes del CIC als 19 anys. A Miquel Puig el van ajudar El Patufet i Cavall Fort. A Ramoneda la seva mare li ensenyava a llegir a casa en català i castellà, però mai va aprendre la nostra llengua de manera reglada: es va espavilar a través de les lectures i la Nova Cançó. Josep Maria Mainat també va ser autodidacte amb El Patufet i L’Esquella de la Torratxa. Francesc Canosa, que ja va ser escolaritzat en català, lloa el mèrit de les generacions que van resistir quan hi havia l’estadi oficial, en castellà, i el popular, en català, la llengua de les grans coses i la d’estar per casa. I conclou: “Ara ens adonem que amb la llengua de les petites coses se’n poden fer de grans”. Un lector que signa “moainesenc” copiava a màquina els diàlegs de papers d’obres de teatre d’aficionats. El Lluís el va aprendre llegint l’Avui. El Sucarrat diu que als 18 anys va llegir el primer llibre sencer en català, Bèsties de càrrega, de Pedrolo. El Jordi Camprubí ens diu que la senyoreta Calvet de l’escola Virtèlia li feia lectures de català a casa. Estem recollint aquestes històries, per deixar-les ben escrites. Per celebrar que ja no passa i agrair tants esforços voluntaristes per salvar el català. Com el vau aprendre?