FA ONZE ANYS una agència de viatges es va inventar el Blue Monday, el dia més depriment de l’any. El solen col·locar entre el tercer i el quart dilluns de gener, i aquest any tocaria el 18 o el 25. Es basen en un càlcul de factors que fan que aquell dia sigui trist, fred i amb ben pocs al·licients.

Em temo que costarà tenir estructures d’estat pròpies, però aquest any sí que estrenarem calendari propi, i tot pinta que el dilluns dia 11 serà un autèntic Blue Monday.

Ho serà per als nens l’escola dels quals va agafar el divendres 9 com a dia de lliure disposició i que tornaran a classe després d’unes bones vacances i dies de propina provant si els regals dels Reis eren encertats.

Ho serà perquè, després d’una pròrroga meteorològica estranya que ens ha donat unes vacances gairebé d’estiu, finalment els mapes anuncien que arribarà el fred i sobretot el vent i ens podem trobar amb el que toca, l’hivern, de forma sobtada i venint de dies de sol.

I sobretot ho serà perquè se’ns anunciaran unes eleccions que molt poca gent volia i que simbolitzen un fracàs agònic, allargat i retransmès fins a la sacietat en un minut a minut que no ens mereixíem.

El millor del Blue Monday és que més avall ja no es pot caure. Però gener i febrer i març, mesos sense dies festius ni esperances de ponts, ens oferiran un regal no desitjat. Una precampanya i campanya electorals en què la majoria d’actors continuaran buscant culpables en lloc de buscar solucions. El millor que puc desitjar és que el Blue Monday no s’allargui setmanes, que també podria ser. Ànims, que a la cantonada ens esperarà la primavera. Feliç Sant Jordi.