Queda algú que ho visqui en directe?

El nou malson dels personatges famosos és que qualsevol persona del carrer va armada amb una càmera gràcies als mòbils. Això els impedeix avançar, i fa molt incòmodes situacions que abans ho eren menys. Tothom s'hi vol retratar. ¿Us imagineu un escenari on hi hagués molts famosos junts? Doncs existeix: són els festivals infantils de Nadal, les exhibicions escolars, els concerts de coral, els Pastorets. Perquè per als pares i avis ningú és més famós ni retratable que el seu fill o nét (d'aquí ve l'expressió "a casa seva els coneixen"). Ahir va ser un dia intensíssim d'activitats escolars i d'educació en el lleure, i aquesta setmana milers de nens pujaran a escenaris per impressionar la família. I s'hauran d'enfrontar a una situació de nervis i corredisses coneguda però ampliada. Perquè a cada cadira hi ha algú amb càmera al mòbil. Fa temps que la distracció de fotos i salutacions impedeix que les criatures es concentrin, per a desesperació dels mestres. Però hi havia un filtre. Els que es descuidaven la càmera, els que s'havien quedat sense bateria o els que no tenien cinta. Quedava algú disposat a viure-ho en directe, no a enregistrar-ho per a la posteritat. I els més professionals, els del trípode, havien perfeccionat tècniques per ajupir-se i es movien poc. Ara vivim l'explosió total de fotògrafs aficionats en tots els sentits. En saben poc però hi tenen molta afició, a la cacera de la foto del fill, clavant-se cops de colze, saltant per sobre de l'esquena d'una àvia. Els nens trigaran a oblidar-ho, i no pels àlbums de fotos, perquè la majoria d'instantànies es perdran quan perdem el mòbil. Els costarà oblidar la vergonya i el desconcert que deuen passar allà dalt, veient que els adults que els reclamen que estiguin quiets i en silenci no paren de bellugar-se i fer xivarri.