EN LA QUE ÉS pràcticament l’última estrena a la Sala Beckett de Gràcia abans de traslladar-se al Poblenou (tot i que fins al juny preparen un final d’etapa prometedor), la companyia Sixto Paz hi porta hISTÒRIA, una reflexió intel·ligent i oportuna sobre com s’escriuen i s’expliquen els fets.

És molt recomanable: aconsegueix combinar el debat historiogràfic a partir d’un cas concret, l’afusellament de l’historiador Marc Bloch a mans dels nazis, amb unes trames sobre la relació d’un pare amb la filla o la d’un professor amb els estudiants que oxigenen, enriqueixen i fan de fil conductor eficient.

La jove companyia Sixto Paz ja porta unes quantes aportacions interessants al teatre, tant en els espectacles com en l’esforç per innovar i arribar a nous públics. Són els que van promoure la taquilla inversa en anteriors espectacles. L’ànima, en Pau Roca, director i intèrpret d’aquesta obra escrita per Jan Vilanova Claudín, demostra una solidesa que semblaria madura si no fos tan fresca. Admeto la meva debilitat per la Vicky Luengo, que ja vaig trobar captivadora tant a Vilafranca com a Una història catalana, de Jordi Casanovas, i que completa el repertori al costat d’un segur Miquel Gelabert.

M’agrada l’ambició, el desacomplexament i la imaginació escènica de nous dramaturgs que van sorgint, hi ha una bona base i un bon planter. I celebro amb alegria el luxe de viure com a espectador una etapa de tant talent, de varietat generacional, d’enfocaments i de temàtiques, en què vas al teatre i saps que et pots emportar sorpreses agradables com aquesta.