LA PORTADA D’AHIR de The Independent estava dedicada a denunciar que les famílies britàniques ja no parlen a l’hora de sopar, per culpa de les pantalletes. Quan jo era nen ja ens deien que per culpa de la tele a les cases ja no es parlava com abans. I ha calgut que apareguin les pantalletes individuals per asssumir que precisament la tele del menjador era el que unia moltes famílies. Per tant tinc les meves prevencions sobre els maximalismes que donen la culpa de tots els mals a cada innovació. És més, conec famílies que gràcies als grups de WhatsApp estan més al dia sobre què fa cadascú. Dit això, no em trec del cap el concepte de “nou-rics de la tecnologia” que denunciava a l’entrevista de dissabte passat Joan Manuel del Pozo, l’actitud que fa que ens hipercomuniquem. I tampoc em trec del cap escenes de sopars o reunions on cadascú té un ull a la seva pantalleta. Quan ho veus en els altres et fa sentir vergonya, però a casa nostra no ens n’adonem perquè per veure-ho hauries d’apagar la teva pantalleta. Els experts amb qui he parlat a les contres del dissabte que tancarà Jaume Cela han estat unànimes reclamant temps per parlar sense pressa amb els nens -que és el contrari del que ofereixes si la criatura ha de competir amb el que s’està dient a Twitter-. Aquesta no és una reflexió ni conclusiva ni alliçonadora, és autocrítica, amb el desig d’aprendre a sobreviure al món de la connexió aprenent a estar connectats també -fins i tot diria que sobretot- amb els que tens al davant.