12/02/2013

Cicles curts (també papals) a l'era Twitter

1 min

És anecdòtic, segur, que aquest papa hagi resistit tan poc a Twitter (avui fa dos mesos justos que s'hi va estrenar), però que per primer cop en sis segles un papa plegui en vida i que passi just en aquest moment històric i histèric en què tot s'enfonsa no ho és tant. Tots els poders, tots, i com més poderosos més, han viscut secularment protegits de cara enfora, amb les tensions i pressions i intrigues dins de palau. Era més fàcil administrar silencis. A l'era de les xarxes socials, de la crisi, del canvi de sistema, de Wikileaks i Vatileaks, els poders se senten sotmesos a l'estrès de la demanda de transparència, a les filtracions, als rumors, a més conspiracions i també més exigències. Les autoritats imposades, indiscutibles i infal·libles es van desmuntant, i vivim temps en què ningú no s'escapa de la mirada ultracrítica de fora. Temes delicats com la pederàstia o debats aparcats com el del paper de la dona de cop entren amb més força, incomoden, exigeixen explicacions. L'esgotament de Benet XVI encaixa en els temps dels cicles curts, de les legislatures curtes, i posa en evidència que per a un càrrec com aquest l'edat d'entrada hauria de ser inferior. Però si hi penses, immediatament, apareixen tots els altres debats: l'edat, l'origen, la procedència, el sexe, la transparència. No sé si l'era del Twitter és més democràtica, però en tot cas fa omnipresents alguns debats i impedeix l'omnipotència dels poders. Ahir el Vaticà va controlar l'agenda sobre la renúncia, però el procés fins a la fumata blanca serà el més vigilat i discutit de la seva història.

stats