Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Comparteix el que vols i només si vols

La regla d'or, en ètica, recomana tractar els altres com vols que et tractin a tu. I l'acudit diu que el sàdic és un masoquista que es pren massa al peu de la lletra la regla d'or. Un dels problemes de la societat actual, la més mediatitzada i connectada, és que tenim moltes vies per influir en els altres i ser influïts, tenim una regla que és una llauna, consistent a pretendre que els altres facin el que fem nosaltres. El que a la meva generació va ser la televisió, la necessitat de veure aquell programa perquè era l'única manera d'estar integrat al pati l'endemà, ara és la socialització absoluta, l'entrega de la intimitat. Per necessitat d'uniformar-nos, qui no s' aboca a la socialització virtual acabarà sent l'estrany. Protegir-te passa a ser sospitós, molt més que ensenyar-te. En joves i adolescents és gairebé imparable l'exhibició permanent, el desdoblament de personalitat en què res no existeix si no ho expliques, i en què quan dos s'abracen molt i riuen molt és per fer-ne la foto i penjar-la de manera instantània. De fet, observes dues vides: una de normal, mediocre, però estable, la que anem vivint, i uns instants d'eufòria forçada per presumir de felicitat intensa. Això que té forma d'ordre a Facebook: compartir. D'aquesta allau només se n'escapa el que ho té claríssim i té força per resistir. Tractar els altres com vols que et tractin no presuposa que tingueu els mateixos gustos. Exhibeix-te però no ho exigeixis. Tot es resumeix en un concepte poc glamurós: respecte pel que vol o no vol fer l'altre. Sí, tothom ho fa, però quan tot va tan ràpid convé saber-se aturar i dir: i què?

Riure, malgrat tot