Confluència: dotze dies, 3 hipòtesis

ARA SÍ. Des del 9-N fins ara ha estat tot obert, tot estava per fer i tot era possible. Però els terminis s’acaben, el 27-S és literalment a dues cantonades, i una d’elles tancarà per vacances, i s’acaben els terminis de les pressions, les especulacions, les negociacions... El 15 de juliol sabrem com es presenta el sobiranisme a les eleccions del 27-S. És la meva porra, el meu pronòstic i també el meu desig. Els catalans es mereixen anar de vacances sabent a qui podrem votar, i el procés anirà millor quan es pugui començar a pensar en la Diada.

I si el 15 ho sabrem tot, ara sabem que està tot obert, i es mantenen tres hipòtesis. Una llista única sobiranista sense polítics, una llista unitària amb alguns polítics, o tres llistes al voltant de Mas, Junqueras i la CUP. I com sempre la conclusió serà allò a què arribes quan estàs cansat de pensar, o estàs cansat de negociar, o s’ha esgotat el temps.

No sé si guanyarà la hipòtesi millor, tampoc sé si mai sabrem quina ho hauria sigut, però estaria bé -si em permeteu el joc- que la hipòtesi que guanyés fos guanyadora, que no fos un consens en el pitjor sentit de la paraula, el de no agradar a ningú del tot i no desagradar a ningú del tot. Que sigui un consens que faci creïble que és una bona opció i els que hi arribin hi creguin de debò i ens ho facin creure. La millor opció serà la que mostri més unitat volguda i menys enfrontament soterrat. Quan dubtes entre dues opcions, a part de decidir per una, és igual d’important que la que tries te la creguis, la facis bona, la lluitis, la defensis. I això es demostrarà amb el que hagin decidit el dia 15, i també amb la il·lusió, convicció i unitat amb què ho expliquin del 15-J al 27-S. Aviat ho notarem.