Debilitat, flexibilitat o improvisació?

ARA DIU HISENDA que publicarà alguna cosa semblant a les balances fiscals. Just el contrari del que havia dit els últims dies, i coincidint amb el dia que Esperanza Aguirre l'hi havia demanat. Les balances fa mesos que s'havien anunciat per abans d'acabar el 2013, finalment van passar al 2014 i, encetat l'any, van dir que les substituïa un nou mètode de càlcul. Ara es veu que amb el nou mètode hi podria haver part de les dades. Aquest es veu que no és una mostra d'escepticisme davant d'una bona notícia, és la fórmula més precisa que es pot utilitzar davant de tanta incoherència. El canvi de criteri, si es produeix, pot ser una mostra de flexibilitat, i per tant mereixeria un elogi. Però ja és el segon o tercer canvi consecutiu, de manera que la presumpta virtut de la flexibilitat queda tacada per l'abús, que indica una manca de direcció preocupant. El canvi de criteri, si es produeix, pot ser una mostra de debilitat, i per tant generaria preocupació, perquè en una situació tan complexa i en un tema tan sensible si el ministre ha obtingut el vistiplau del president per a una mesura polèmica, sobta que no la mantingui i sembri més dubtes. En qualsevol cas, el canvi de criteri (o les insinuacions sobre si existeix) és, segur, una mostra d'improvisació. Reaccionar al que et passa és necessari, però improvisar en decisions pensades durant mesos, i que la improvisació sigui en sentit contrari (o potser no del tot), confirma el pitjor dels pronòstics. El govern Rajoy combina dos mons perillosos: l'arrogància de qui té majoria absoluta i creu que pot canviar lleis o amagar informacions només amb els seus vots, i la vulnerabilitat d'un lideratge intern dèbil que potser no té ni els seus vots garantits.