02/08/2015

Del trauma de Bambi a l’emoció d’‘Inside out’

2 min

CONEC GENT que té un mecanisme infal·lible que provoca que no els pugui agradar gens el que agrada a molta gent. La pel·li de moda, la sèrie de l’any, el llibre de culte... qualsevol fet cultural que supera les elits i arriba a les masses els irrita i senten la necessitat de menysprear-lo. Aquests millor que no vagin a veure Inside out ( Del revés ), tot i que potser els ajudaria, perquè detectarien com la ira s’apodera d’ells quan perceben un aplaudiment general del públic. Jo hi vaig anar ara que tothom ja n’ha cantat les excel·lències, convençut que m’agradaria, pel crèdit que mereixen alguns recomanadors, i perquè sóc de celebrar aquestes produccions que entretenen tants i tants espectadors i els fan rumiar. Em sembla una cinta rodona, i útil. Dibuixa de manera planera i sofisticada alhora les nostres emocions i com s’apoderen de les nostres vides. Els que pretenen fer aflorar les virtuts de l’educació emocional, la consciència dels nostres estats d’ànim, estan de sort: Disney i Pixar junts han creat una primera base de treball, ja sabem de què parlem. Per als que vam ser criats plorant per Bambi o Dumbo i hem pogut acompanyar els fills a veure cinema divertit i intel·ligent com Shrek, Inside out és un pas més. Podria ser un experiment metacinematogràfic. Ens il·lustren com funciona la nostra alegria o tristesa o por, sentiments que el cinema exprimeix de manera magistral, i dels quals Disney ha tret molt de partit. Si algú fos capaç de fer una pel·li tipus Inside out sobre què ens passa pel cap mentre mirem Bambi, per exemple, el cercle emocional quedaria tancat per sempre, i curaríem algun trauma que deu estar per allà amagat al magatzem dels records dramàtics.

stats