Publicitat
Publicitat

UN CAFÈ AMB EL CANDIDAT

Jaume Collboni: “Donarem la sorpresa, amb 10 regidors”

Carles Capdevila manté una conversa distesa i personal amb el cap de llista del PSC a Barcelona

Faig una campanya informal, fresca, espontània. Sóc un candidat una mica indisciplinat i ja s’hi han acostumat. Les primàries tenien la dificultat que t’enfrontaves a companys, i en alguns casos a amics personals. Van ser molt llargues, quatre mesos, no hi havia precedents, havies d’estar contínuament improvisant. Una campanya electoral és més pautada, i en aquest sentit és més fàcil.

T’ho passes bé fent-la? Regular. Quan vaig veure el primer cartell penjat, se’m va fer estrany. M’he anat preparant. T’agrades? No gaire: els publicistes sempre diuen que els candidats no s’agraden mai. Als vídeos m’hi he trobat bé. El de l’aigua vaig haver-lo d’assajar quatre vegades, no va ser fàcil. N’hi ha un altre d’impactant, i un tercer d’un perfil diferent. ¿Va costar convèncer el Risto Mejide perquè t’ajudes en la campanya? Fa temps que ens coneixem, i el vaig desafiar, a ell, que és tan crític amb els polítics i les campanyes, i al final va acceptar. Què vol dir el #nofotem? És un crit de rebel·lia, de no resignació, és una expressió molt catalana, i molt meva. No em conformo que es mantingui la taxa d’atur, que augmentin les desigualtats i que la campanya es plantegi entre Colau i Trias.

Quina porra fas de regidors? Podem ser primera força amb 10 regidors. No és impensable en absolut, i estic segur que donarem la sorpresa. Ara, és evident que hi ha fragmentació i les diferències entre els grups seran poques. Si acabessis tenint el pitjor resultat de la història del PSC, ¿ho viuries com un fracàs personal? No. Visc com un èxit personal haver arribat fins aquí. Malgrat tot el que li està passant al meu partit, a Barcelona hem aconseguit posar les bases per a la construcció del projecte de ciutat. Hem renovat la llista i evitat el soroll intern.

Et vota tota la teva família? Sí. I tots els amics. Bé, el meu pare viu a Madrid, i per tant vota allà. ¿Algú de la família preferiria que no fossis polític? Si els hi preguntés seriosament, la majoria em dirien que no. El to general és que estan amb mi, però que si no ho fos, viuria més tranquil i millor. Els meus pares van estar vinculats al moviment de pares i mares dels anys 70, de l’escola activa i en defensa de l’escola pública. Tot el que era compromís social ho han entès, però el compromís de partit, menys.

El millor alcalde de Barcelona? Maragall, sens dubte. L’alcalde dels Jocs que continua sent l’alcalde de la gent. És al·lucinant, molt impressionant. El Jordi Hereu també és molt recordat a aquest nivell.

¿La proposta més concreta del teu programa? La rebaixa del transport públic. Per una qüestió de sostenibilitat i cohesió de la ciutat. Què enderrocaries primer, l’Imax o el zoo? L’Imax es pot reutilitzar com a equipament i el zoo s’ha de preservar. No sé si el millor lloc és on és ara. I com està ara, segur que no pot continuar.

D’aquí deu anys, què? Espero ser alcalde, i la feina d’alcalde que tinc al cap no acaba en deu anys.

¿I Catalunya serà independent el 2025? A més llarg termini potser sí, no és un escenari que descarti. Hi haurà un canvi d’estatus.

¿Ser el primer alcalde gai de la ciutat serà un valor afegit? Per a mi i la meva generació té un valor; ja el té que sigui candidat. Vaig sortir de l’armari a principis dels 90, i llavors no ho havien fet ni polítics ni jutges: ningú era gai públicament, no hi havia referents públics. En moltes professions semblava impensable. No en faig bandera, però si m’ho pregunteu en vull parlar. Em vaig trobar amb activistes del moviment gai i els vaig demanar quina era la millor contribució que podia fer per la causa. La gent jove em va dir que ho digués, que això continua ajudant a l’hora de dir-ho als pares.

“Sóc de barri i sóc més de nit que de matí”

Ja porto tres cafès i pràcticament no he esmorzat. A les tardes faig més tes, i a partir de les 6 de la tarda res perquè em costa dormir, i més aquests dies. Vas molt sobreexcitat, arribes a casa amb el xut d’adrenalina. Jo sóc molt de dormir, i de dormir bé, però ara fa setmanes que dormo cinc hores com a molt. Sóc més d’hàbits nocturns. Estic més lúcid a la nit que al matí. Sóc un noi de barri. Vaig néixer al Guinardó i he viscut al Gòtic, la Teixonera i el Poblenou. Ara visc a Ciutat Vella, frontera amb l’Eixample. A la zona d’Arc de Triomf. És el meu pis de casat i ja fa quatre o cinc anys que hi visc. Puc anar caminant a tot arreu. Sóc molt moter, però amb la campanya m’han prohibit agafar la moto pel que pugui passar. També tiro del Bicing: tinc la sort de viure en una zona plana. ¿Súper o paki? Al súper del costat de casa, i quan puc al mercat. La polèmica dels pakistanesos a les primàries, oblidada? Va ser desproporcionada per pocs casos. La clau a les pròximes obertes que fem és que la gent s’hagi d’inscriure prèviament. Això d’obrir la persiana i que vingui a votar qui vulgui va ser un punt ingenu.

RE