Dos projectes: la consulta i destruir-la
El projecte de la consulta, dificilíssim, no té alternativa. No l'ha trobada, i comença a haver-hi hagut oportunitats perquè es manifestés. Hi ha, això sí, una cosa que no és ben bé un projecte alternatiu, però que té molts agents: l'obsessió per destruir els que promouen la consulta. Com més s'accentuï aquesta virulència i hostilitat més difícil i dolorós es farà arribar al referèndum, però alhora es farà del tot impossible no estar-hi a favor des del sentit democràtic. Perquè és o promoure una consulta o prohibir-la, o parlar de buscar consensos o parlar d'inhabilitar els que els busquen. I el nostre és un país madur en aquest aspecte, poc persistent però resistent als atacs frontals, capaç de rebel·lar-se contra les injustícies flagrants. Creure que la democràcia és imbatible i sempre guanya és desconèixer la història, però no treballar perquè ho faci i dedicar-se a la política és un acte de cinisme. Per això el Parlament té una majoria clara a favor de la consulta, i els opositors de les urnes són i seran una clara minoria, un cop el PSC, naturalment, va confirmar ahir l'abstenció en les votacions sobre el dret a decidir. Per això és tan important que el projecte català sigui constructiu, positiu i europeista. Europa no pot permetre que Espanya ofegui financerament Catalunya com a represàlia. No ho pot fer per motius democràtics però encara menys per motius econòmics. L'arrogància espanyola que dóna per fet que té marge per permetre's bloquejar Catalunya demostra miopia tàctica i un desconeixement de les seves forces reals, vigilada per Europa. Tenen molta més capacitat per fer por i amenaçar que per complir les amenaces. Per això serà bàsic no espantar-se, mirar-los als ulls i anar-los recordant que arribarem on vulgui la majoria.
