DURANT MOLTS ANYS ens va intrigar què pensava la gent, quins secrets s'amagaven darrere d'aquells silencis misteriosos. Qui persegueix la veritat es mereix el càstig de trobar-la, i ara ja ho sabem. Les xarxes i els comentaris web ens ajuden a detectar tendències, i no són per tirar coets. Abans que aprenguem a comptar fins a deu, que assumim que no tot s'ha de dir, que l'espontaneïtat absoluta no és cap virtut i donar un parell de voltes als impulsos ens ha estalviat molts disgustos, disposem d'un material d'estudi revelador. En primer lloc, queda clar que tenim tot el món a l'abast, però ens movem en cercles petits i monotemàtics. Ens concentrem en uns enemics, poquets, que s'hi han convertit per mèrits o per atzar, i als quals no renunciem. Ens recreem en dèries de forma compulsiva. Busquem gent que ens doni tota la raó o que ens la negui tota, que de fet és ben bé el mateix, sentir-nos còmodes, reforçats en el que sentim. Construïm més en contra que a favor. No és que ara tinguem més obsessions i manies persecutòries, però tot és més transparent. Quan ho observem en els altres ho trobem ridícul, tancat, perillós, i inútil per al progrés personal, l'enriquiment cultural. Aprofitem-ho per posar-nos un mirall, observar amb ulls crítics el timeline de la nostra vida pública i privada, i prendre mesures. Eixamplar horitzons i punts de vista, canviar d'amics i enemics. Procurar no ser tan evidents, agafar distància, augmentar la dosi de reflexió. Qüestionar-nos. Pensar abans d'actuar.