17/05/2015

Xavier Trias: “Faré els quatre anys de mandat sencers”

4 min
El cap de llista de CiU, Xavier Trias, amb el director de l’ARA, Carles Capdevila, aquesta setmana.

És la meva quarta campanya a l’alcaldia. També en vaig encapçalar una al Congrés i he participat en moltes campanyes al Parlament sense encapçalar-les. La més difícil va ser la primera com a alcalde. Probablement aquesta serà l’última, però no és segur. No s’ha d’entrar a discutir què passarà. El que és segur és em quedaré els quatre anys.

Ser alcalde dóna avantatge? Teòricament podria anar-me a favor, però ho he de combinar amb fer d’alcalde i tinc menys temps. Quin ha sigut el millor alcalde de Barcelona? Pasqual Maragall.

Digui’m propostes molt concretes del programa. L’atenció que donem a la gent amb risc d’exclusió social, i l’augment d’un 43% del pressupost per a Benestar. El suport al tercer sector, la creació de llocs de treball fomentant l’economia productiva, acabar la xarxa ortogonal d’autobusos, 6.000 habitatges de lloguer a preu assequible i uns 250 milions d’euros per al manteniment de la xarxa escolar.

Està sent dura la campanya? El que és dur és abans de la campanya. Durant els dies oficials ja no has de fer esforços per sortir als mitjans, és més senzill.

L’ofèn que li diguin màfia? La gent que m’ho diu s’equivoca i s’autodesqualifica. ¿El duel amb Colau els afavoreix a tots dos? T’ho diré el dia que s’acabi. A ella li interessa, i em deixa parat que un rètol dels socialistes parli de Trias o Colau. Li estan fent la campanya i no ho acabo d’entendre.

De qui va ser la idea de les ulleres? De la gent que fa la campanya. Jo hi jugo sempre, amb les ulleres. Fa molt de temps que les porto, són unes ulleres que en el seu dia fins i tot la meva gent deia que eren molt retro, me les volien fer canviar. Però a mi m’agraden. De fet eren les ulleres de sol de la meva dona, i un dia em va dir que em quedarien bé i les vam reconvertir a normals. Només en tenia unes, però l’altre dia una farmàcia em va trucar i em va dir que aquestes ulleres ja no es fan, però que els en quedaven unes. Són les que porto ara.

Quants regidors traurà? Jo en vull treure quinze. Si estant a l’oposició en vaig treure 14, per què sent alcalde no en puc treure 15? És un misteri què passarà.

¿D’aquí deu anys Catalunya serà independent? Esperem que sí. ¿Barcelona serà millor que ara? Molt millor. Tindrà més turistes? L’obsessió no han de ser els turistes. Tindrem més activitat econòmica i serem una ciutat coneguda pel coneixement, la creativitat, la innovació i el benestar. Menysprear el turisme és un error molt greu, sobretot en uns moments de crisi, però no volem ser una ciutat únicament turística. La inversió estrangera a Barcelona es produeix un 3% sobre turisme i un 21% sobre noves tecnologies.

I d’aquí deu anys, vostè què farà? Estaré cuidant la família, amb els néts, passejant, gaudint d’aquesta ciutat... I fent coses, eh! ¿Escriurà unes memòries? No, mai. És molt trist que hi hagi gent que es guanyi la vida explicant xafarderies de la gent. A més, gràcies a Déu tinc mala memòria, només recordo els moments bons.

Què és el millor que ha fet com a alcalde? La lluita contra l’atur, i la col·laboració amb el tercer sector. I les voreres amples? Ser capaços de fer que la gent visqui millor també és important.

Ja estan pensant amb qui pactar? Em deixa perplex que molta gent em digui que no es podrà pactar fins després del 27 de setembre. I no ho acabo d’entendre, no té gaire lògica. L’experiència d’aquests anys ens deixa clar que és bo que hi hagi un govern fort. El més lògic seria arribar a un gran acord de ciutat, jo ho vaig fer amb l’Hereu, per ajudar a tenir el congrés de mòbils, per exemple.

Mai vaig al llit abans de les dues de la matinada

Faig un o dos cafès al dia, i a partir de les sis de la tarda no en faig cap. La resta del dia passo amb aigua amb gas. No menjo mai res per esmorzar; no està mèdicament recomanat, però ho faig. Dormo entre cinc i sis hores. Mai vaig a dormir abans de les dues de la matinada. Arribo a casa passades les dotze o la una, perquè gairebé sempre tinc algun sopar. Llavors és el moment en què em dedico a mirar la televisió, estar amb la dona... I ara et diré una cosa que no t’agradarà gens: sempre em baixo i llegeixo La Vanguardia abans d’anar a dormir.

M’agrada caminar, i encara ho puc fer. He viscut a l’Eixample, a la rambla de Catalunya, i després a Sant Gervasi, primer al carrer de Pau Alcover i ara prop del Turó Park. Normalment vaig vestit d’alcalde, amb americana i corbata. I la corbata me la vaig traient o posant en funció del lloc on sóc.

L’Òscar Martínez, que és el qui em porta premsa, és qui més em dóna la tabarra amb el que he de dir aquests dies, però no li faig gaire cas, la veritat.

stats