26/05/2015

Frenar la pobresa infantil amb urgència

2 min

DADES DE L’INE, Instituto Nacional de Estadística. Un de cada cinc ciutadans espanyols, el 22,2%, viu per sota del llindar de pobresa, és a dir, amb menys de 7.961 euros anuals. La dada és més alarmant per als menors de 16 anys, ja que en aquest cas ha augmentat 3,4 punts en un any: n’afecta gairebé un de cada tres (30,1%) i segueix pujant. Tot això tenint en compte que el llindar de risc de pobresa l’han posat dos punts més avall, perquè s’obté a partir de les mitjanes de les rendes, que han baixat.

Primera reflexió: és un desastre absolut. Dada addicional, l’única cara positiva: gràcies a l’estabilitat de les pensions, la taxa de pobresa dels més grans de 65 anys s’ha reduït 1,3 punts, fins a l’11,4%. Conclusió: celebrem que les pensions serveixin perquè entre la gent més gran la taxa de pobresa sigui la meitat de la mitjana i sigui una tercera part de la dels menors, entenguem que això passa gràcies a les garanties econòmiques que els dóna l’estat del benestar, i apliquem-les també als menors. I de pressa, que mentrestant els nens creixen i la pobresa mata la meritocràcia, perquè deixa com a prioritat la supervivència quan el que ha de fer la canalla és formar-se.

Em costa d’entendre, i no puc acceptar, que durant els anys de la crisi no s’hagi intervingut prou per garantir uns mínims de dignitat a les famílies amb criatures. I més quan hi ha estadístiques inequívoques, tendències alarmants, i quan hi ha experiències a Europa de com atacar-ho. I funcionen. Hi ha malpensats dins del tercer sector que sospiten que s’atén abans la gent gran perquè vota. Em resisteixo a creure-m’ho, però les dades són clares.

stats