08/06/2015

Imposen agenda pròpia, i se la creuen

2 min

ALGUN AVANTATGE o benefici secundari ha de tenir la situació mediàtica que vivim a Catalunya, on tenim accés a tots els mitjans. I és que ens arriben més versions dels fets. Igualment tots tendim -amb els riscos que comporta- a viure en la nostra petita bombolla, però la catalana és més permeable, més variada. I a sobre no marquem l’agenda, no en podem imposar una, i tendim a compaginar la nostra amb un ull pendent de les altres agendes.

Hi ha qui enveja la capacitat de la premsa madridista per tancar files, per ignorar el que els convé, per decidir de cop i volta que ara el tema serà Piqué, i acabar-s’ho creient. Jo, no. Hi ha qui troba innecessari que n’estiguem tan pendents, però em sembla un hàbit a mantenir, més des de la ironia que des de la passió, i a complementar amb premsa internacional, que a vegades dóna versions més acostades a la realitat.

Potser aconsegueixen amargar alguna celebració a algú, però permeten riure una bona estona, i ajuden a relativitzar eufòries i rebaixar arrogàncies. El problema -seu- de tenir tants mitjans per fer creure a bona part de la població que el tema de la Copa del Rei són els xiulets i el de la Champions és la broma de Piqué és que s’ho creuen, es distreuen, i s’obliden de fets consumats, que el Barça té el triplet, que és el que quedarà. El problema -seu- de poder crear un relat fals sobre com és de meravellós Florentino és que s’ho acaben creient, i mantenen un president que és una benedicció per al seu màxim rival, perquè sota el seu mandat no hi ha color en cap comparació. Que el madridisme tingui tants altaveus per crear el seu propi discurs fals els acaba enganyant sobretot a ells mateixos.

stats