L'ANUARI DE LA MÚSICA, elaborat per Enderrock i l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), confirma les males notícies sobre l'assistència a concerts en directe. Però la dada més rellevant, de jutjat de guàrdia, és idèntica a la que ja van donar els teatres: el govern espanyol recapta menys IVA des que ha apujat l'IVA. Ho tornaré a dir: apujar l'IVA ha fet disminuir l'import total recaptat, perquè ha fet caure l'assistència dramàticament. Dediquem temps i espai a discutir el càstig que suposa per a la cultura haver-la penalitzat fiscalment. És una mesura que delata un greu menyspreu per la necessitat d'alimentar l'esperit. La cultura és una primera necessitat, no és un caprici, no és una propina que ens podem permetre només en temps de vaques grasses. És més necessària que mai en temps de crisi. Però oblidem aquesta consideració prèvia, ideològica, si voleu. Imaginem que estem parlant d'un producte qualsevol. Si algú pren la mesura d'apujar l'IVA per recaptar més IVA i com a resultat recapta menys IVA, ha de fer tres coses. La primera posar-se molt vermell. La segona demanar disculpes, idealment de genolls. I la tercera retirar immediatament la mesura, per ineficient. De moment no en passa cap de les tres, de manera que el missatge és el contrari. El que estan dient, és "Mira, accepto recaptar menys, però almenys tinc la tranquil·litat de veure que la gent va menys al teatre i a concerts en directe". I això ja no és només incompetència. Indica mala fe.