Indicadors d'estar per casa alarmants

Abans de l'estiu una persona del món de la cervesa em deia que si no fos pel bon any turístic se'n notaria una baixada clara del consum. "I és un producte bàsic, interclassista, quan ja t'estàs de la cervesa és que el pati està molt malament". Fa un s dies una fruitera em va fer un diagnòstic semblant. "Nosaltres no ho notàvem, perquè la fruita és essencial i barata, però ara la gent s'ho rumia dues vegades". Ho contrasto amb un amic que col·loca parquets. "Fins i tot els que tenen calés, els que s'ho poden permetre, no et truquen: no queda bé fer reformes. Sort en tinc de les noves botigues". Ho explico en un sopar i una amiga s'hi suma: "Avui he agafat un taxista que era un cons tructor amb 23 treballadors, i ara fa un torn de taxi per ingressar alguna cosa". La mostra és petita i d'estar per casa, però les conclusions que se'n desprenen són alarman ts. Una: la gent ja comença a estalviar en plàtans i cerveses, o sigui que no costa gaire imaginar com estan els còctels i les cartes de restaurants. D ues: per motius de prudència i estètics, els que podrien gastar tampoc no ho fan, de manera que el consum està aturat. I tres: s'obren nous negocis, fet que permetria ser optimista, però resulta que hi ha rotació perquè molts petits negocis es desanimen o s'ofeguen i tanquen, i altra gent aprof ita indemnitzacions per plantar-se o aprofita la desesperació per buscar feines refugi. L'optimisme haurà d'esperar.