TRAGÈDIA AMB AIRES de guerra. És el que ens atrevim a titular en un dels exercicis més complexos de la nostra feina, quan un tema es converteix en portada monogràfica i just quan tothom es fa més preguntes és quan més curós has de ser amb les respostes. Aquí al costat, al Vist al Twitter, reproduïm una piulada de Nicholas Kristof, periodista del New York Times i premi Pulitzer, que diu que l’avió de Malaysian Airlines d’ahir li recorda el KAL007, abatut per l’URSS l’any 1983. I adverteix: “Avui dia encara no hi ha consens sobre què va passar; aquest cas també trigarà a resoldre’s”. Hi afegeixo una reflexió, en aquests 30 anys s’han multiplicat els mitjans i altaveus. De manera que ahir, en plena incertesa, es multiplicaven les teories conspiratòries, els rumors i les presumptes declaracions i contradeclaracions per Twitter, mar i aire. La informació és una arma més en qualsevol guerra, i si aquesta tragèdia civil té aires militars haurem de sobreviure enmig de molt de fum informatiu i molta confusió interessada de totes bandes. Aquest és el repte afegit de la societat actual, que fomenta la immediatesa i exigeix reaccions urgents. Des que vaig entrevistar Anne Applebaum, experta en l’actualitat i la història russa, no em trec del cap la seva idea que vam celebrar la fi de la història abans d’hora, i que no tenim ni els mecanismes de política exterior ni tan sols l’estat psicològic o intel·lectual per enfrontar-nos a Putin, la seva idea i la seva capacitat de portar al límit la força. I el límit és la guerra.