L’argument més patètic contra la independència

UN DELS ARGUMENTS més rucs contra la independència diu que el procés no pot avançar perquè està dividint el país. No només és patètic, de vergonya aliena, d’indigència intel·lectual. És una aberració democràtica, perquè parteix de la base que els que no la volen tenen més drets que els que la volen. Per no fer enfadar els que desitgen continuar a Espanya, els que se’n voldrien anar s’han de resignar a quedar-s’hi. Voler canviar és dividir. Per pietat als pobrets immobilistes cal renunciar a un futur millor.

N’hi ha prou recordant que va ser Aznar el profeta que va augurar que abans es trencaria Catalunya que Espanya. I que el seu deixeble Fernández Díaz s’hi va lluir, entre informe fals i guerra bruta, volent fer llastimeta sobre els dinars de Nadal amb cunyats enfrontats. Un argumentari que neix en aquests cervells no pot donar per gaire més. Malgrat tot, gent presumptament intel·ligent de partits presumptament més moderats, o fins i tot presumptament progressistes, repeteixen la cantarella amb alegria, sense que els caigui la cara de vergonya ni res.

Catalunya, com tots els països, té massa divisions. Els que no tenen papers i els que en tenim, els pobres i els rics, els aturats i els que encara tenen feina, els sotmesos a la precarietat i els que encara no, els explotats per les màfies i les persones lliures, els desnonats i els que tenen pis, els nens que només tenen un àpat garantit al dia i els que en tenen quatre.

Qui estigui preocupat per la divisió del país que es posi a treballar per les fronteres més greus, les socials, les econòmiques, la desigualtat d’oportunitats, la pobresa infantil. I si no, que calli per sempre.