I AQUÍ
Misc 14/11/2013

L'esperança de vida no pot ser un drama

i
Carles Capdevila
1 min

HI HA UNA TEORIA que diu que l'autèntica diferència entre els homes i els animals, això que hem anomenat la racionalitat, és la nostra capacitat de dissenyar plans de futur, i de modificar-los. Hi ha animals que també fan feina a llarg termini, guardar menjar, per exemple, però és un instint genètic, no és una planificació pròpia. La teoria és interessant però qüestionable quan penses en el canvi climàtic o l'envelliment de la població. Fa anys que hi ha alertes sobre com hauríem d'actuar, i la reacció és tan limitada i tardana que no és que no demostrem intel·ligència humana, és que no demostrem ni tan sols instint animal de supervivència. Una notícia tan espectacular com l'increment de l'esperança de vida, la suma de dues paraules precioses, és un autèntic drama si no es prenen mesures racionals per a les pensions i per a l'atenció als vells. A casa nostra hi ha entitats com Amics de la Gent Gran, que ahir abordava en una jornada l'impacte de la crisi en la tercera edat, que confirmen que el voluntariat és imbatible tapant forats, suplint emergències, i inconformista projectant el futur. A casa nostra el teixit associatiu fa massa feines de substitució. En lloc de ser el complement que arrodoneixi un sistema eficient, sovint ha de liderar feines del dia a dia. Ara toca resistir i garantir que no es vagi més enrere en serveis socials, però en paral·lel cal abordar de cara i amb valentia la realitat creixent d'un món amb més gent gran que mai. I ho hem de fer amb autèntica intel·ligència humana. Per entendre'ns, no com fins ara.

stats