EL CAP DE SETMANA hem conegut la detenció d'un home que havia estafat 40.000 euros venent una aplicació de mòbil que s'anunciava dient que permetia espiar els missatges de WhatsApp de qui volguessis. No pagarà per cap delicte d'espionatge, perquè era una enganyifa: allò no funcionava. L'únic que va funcionar és que alguna gent àvida de tafaneries s'ho va creure. A la llista de professionals que més bé coneixen la condició humana, a prop dels psicòlegs, hi deu haver els estafadors. L'esperit fundacional d'aquesta mena de fraus és oferir la possibilitat d'obtenir una cosa molt desitjada -normalment, diners- aprofitant-te d'algú altre i saltant-te les lleis. Els estafats són conscients que fan una cosa indigna, de manera que no solen denunciar el que els ha pres el pèl. En pocs instants passen de sentir-se molt llestos (i immorals) a sentir-se molt estúpids (i humiliats per algú igual d'immoral i més llest). Que piquessin de manera tan patètica pretenent espiar converses privades indica cinc coses. U. Els danys col·laterals dels afers de Camacho i companyia. Dos. Que la informació genera una avarícia molt semblant a la dels diners. Tres. Que als aspirants a espies no se'ls acudia que si era tan fàcil un altre els espiaria a ells, o no els importava. Quatre. Que la privacitat i la intimitat són els béns més amenaçats: s'hi atempta des de dalt, des de baix, des del costat i des de dins. I cinc. Que se'ns gira molta feina a difondre, promoure i defensar alguns valors elementals de convivència. El principal: el respecte.