Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

L'hora de la gent que sap vendre

Un dels símptomes més vergonyosos de l'època del consumisme desenfrenat era la desaparició dels bons venedors. L'evidència que tot es venia sol és que sovint compraves malgrat el venedor. Les botigues es dividien en dos. A les primeres tot just entrar t'apareixia algú al costat, però era més aviat un vigilant inquisidor, que t'apressava a decidir ràpid. No esperessis consell. Si era roba, tot t'afavoriria, que hi havia pressa. Si plantejaves la pregunta de P3 del client, la bàsica, la diferència entre el model A, que costa X, i el B, que costa 2X, la resposta era: "No ho sé". Al segon tipus de botigues no t'apareixia ningú fins que pagaves. Parlo de quan t'expulsaven de les botigues a l'hora en punt, fins i tot et tancaven la persiana als morros si era tard i veien que estaves a punt d'entrar, trencant el codi del botiguer tradicional. És evident que el comerç recupera la gent que sap vendre. Quan costa tant, és l'hora dels de l'ofici, dels cracs, dels que s'estimen el que fan i et fan sentir bé. Els que busquen un client que repeteixi i, per tant, el cuiden. Li diuen que una peça l'afavoreix més que l'altra (la que li queda fatal, però no cal dir-ho així tampoc). És trist que visquem entre aquests extrems, que anem a batzegades, que haguem passat de quan es venia malgrat el venedor al retorn del bon venedor just quan costa tant consumar la venda, perquè d'on no n'hi ha no en raja. Tant de bo que, quan la situació millori, mantinguem el respecte per un ofici fenomenal, que resumeix en cinc minuts de conversa modèlica amb un comprador tots els manuals d'això que ara anomenem intel·ligència emocional, intel·ligència social i comercial. Com a clients, quan trobeu un professional d'aquest nivell, agraïu-li de la millora manera possible. Tornant-hi.

Riure, malgrat tot