L’impost per no saber matemàtiques

NO SÓC GENS ENTUSIASTA de la loteria, un joc definit magistralment com “l’impost que paguen els que no saben matemàtiques”. Tot i això, em va semblar una bona idea el naixement de la Grossa i en compro algun número. Però m’adono que probablement l’invent va pecar de cofoisme (com que és la nostra, tindrà èxit segur) i té una salut delicada.

El que em sap més greu és que no veig que penetri en la bossa més interessant, la de les entitats de tota mena que fan el Nadal amb participacions que inclouen un donatiu. Una vegada els responsables em van dir que és difícil perquè la quantitat de bitllets per número és més petita. Però em sembla un problema greu que la Grossa de la Generalitat no pugui competir en un sector on ho tindria tot a favor, perquè gran part d’aquest associacionisme preferiria que els beneficis es quedessin per a inversions socials a prop de casa.

No és un tema que em faci perdre la son, però l’abordo per la dosi d’autocrítica necessària. Potser va ser una idea de despatx sense conèixer el teixit real del país. Caldria parlar a fons amb totes les associacions i donar-los facilitats perquè juguin a aquest sorteig, amb imaginació i noves idees. Treballar-ho al màxim perquè aquests col·lectius, des d’estudiants fins a esplais, des d’equips de futbol modestos fins a grups de teatre amateur, donen sentit a la loteria, com en té comprar cupons de l’ONCE. Saps que no et tocarà però mantens l’esperança, i alhora col·labores. Sóc dels que em costa dir que no a aquest impost supersticiós quan inclou un recàrrec que saps que ajudarà segur. Per intentar sobreviure, la Grossa s’ha abocat a fer una publicitat enganxosa un pelet repel·lent, a crear petits esdeveniments amb números especials com el 1714, però em temo que no s’està arremangant per entrar en el teixit social que en aquest país aguanta tantes coses. I, si no s’afanya, el Gordo l’haurà guanyat per pallissa.