14/07/2016

Menys bla-bla-bla i més bones pràctiques

2 min

HI HA DOS EXTREMS.Gent que fa bona feina silenciosa de la qual no en sabem res. I gent que no fa res, o res de bo, però se sap vendre. I una àmplia gamma intermèdia entre el fer i l’explicar què fas.

I el cas és que necessitem que les bones pràctiques de la gent que treballa millor ens arribin. Les hem d’identificar i reconèixer, no només com a agraïment sinó com a estímul i brúixola per als altres. I no sempre és fàcil. Hi ha un inconvenient de base: saber actuar no garanteix saber-ho explicar, de la mateixa manera que saber-ho explicar no és cap prova de saber-ho fer. D’aquí que massa sovint el discurs i la realitat s’allunyin i perdin connexió. De fet, el discurs més efectista i enlluernador sol ser poc aplicable al dia a dia, ple de sots i de grisos.

Però no podem desistir. Els oficis i capacitats i habilitats i aptituds i actituds es transmeten més a través de l’exemple que a través dels sermonets. La reflexió aporta llum per al viatge, però és insuficient per a molts túnels.

I som en un món massa esclau de les paraules. Ho corroboro de la manera més autocrítica que puc, perquè en visc, del bla-bla-bla. I tot i adorar els mots, tot i emocionar-me amb el que generen quan s’ajunten de determinada manera, sé com poden ser de tramposos. No només quan els manipulem expressament, sinó quan les paraules mateixes ens ajuden a autoenganyar-nos, ens fan creure que ja ho hem entès, i embriagats per la falsa lucidesa de la raó ens oblidem de l’acció.

D’aquí la meva admiració absoluta pels que fan bona feina cada dia en silenci, i la certesa que convé que ens n’arribi el testimoni. Hem de posar més altaveus als qui fan molt i no escoltem prou.

stats