Ni dels uns ni dels altres sinó tot el contrari

Mas-Colell proposa cobrar 5 euros de dietes d'hospitalització. No afectaria gent amb rendes baixes i ens posaria en línia amb altres països europeus. Cobrar alguns serveis no estrictament mèdics em sembla oportú. Però noto, un cop més, la creació de bàndols. Els que "i tant, per descomptat". I els de "quina vergonya, ho privatitzaran tot". M'incomoda profundament, en temps tan complicats, que tothom es vulgui instal·lar en la previsibilitat. Sembla que hagis d'estar al govern o a l'oposició. Necessitem gent que pensi, que raoni, que surti del guió. Temes com el copagament incorporen sentit comú i sentit de l'equitat, al marge de qui ho proposa. Expressar dubtes o acords amb mesures concretes, i desacords amb d'altres, et fa doblement incòmode, perquè no ets de ningú però hi haurà dos fronts que et consideraran "dels altres". És urgent que abracem la fe en els matisos, en la possibilitat de canviar d'opinió. Ni els del sí a tot ni els del no a tot, ni els de l'austeritat màxima ni els del visca el dèficit. Per què no podem escoltar cada proposta i valorar-la, entenent que a grans problemes caldran solucions elaborades, no simplistes? Això obliga a pensar, a arriscar, a abandonar la comoditat d'un bàndol. A canvi t'ofereix llibertat. I independència, que sols tenir-la quan t'acusen alhora de dependre de dos extrems oposats.