No és només haver-ho dit, és que t’entenguin

MOLTES VEGADES ens conformem dient les coses. Jo ja l’hi he dit. Permeteu-me que em posi resultadista, però la comunicació no acaba quan tu ja ho has dit, acaba quan ho han entès. En aquests temps en què l’única manera de vèncer és convèncer, cal tenir en compte que hi ha alguns tons, algunes estils, alguns guions, que no sedueixen. Penso que la subtilitat guanya les actituds massa explícites, i que la naturalitat és més eficient que l’ampul·lositat. Al marge del que pensem des de Catalunya, i des d’un punt de vista purament funcional -pensant en el públic a qui volia agradar-, la megabandera de Pedro Sánchez sobta perquè l’exageració la fa més pròxima a la paròdia que a la realitat. És un exhibicionisme ridícul. I quan els entesos ho justifiquen perquè es busca el “to presidencial americà”, caldria rumiar sobre si tot és exportable de manera tan literal, en lloc de mirar d’adaptar-ho. Ho vols dir tan clar i tan fort que se t’entén massa, de manera que destaca més el mètode que el missatge, i el mètode s’acaba convertint en una paròdia.

Hi penso també quan llegeixo grans elogis, desmesurats, de qualsevol líder. Passava la setmana passada amb Felip VI. Els intents tan evidents d’il·luminar les seves virtuts i els seus mèrits aixequen suspicàcies, perquè és poc creïble. Un elogi raonat, argumentat, moderat, que inclogui la seva part de crítica, pot convèncer. Una adhesió incondicional fa posar vermell el lector.

Crec que la bona comunicació funciona quan t’han entès i ni tan sols recorden com ho has dit. Sempre que la manera de dir-ho, el to, el llenguatge o l’escenari agafen protagonisme, hi perd el missatge, perquè ens enlluerna el mitjà.